Per primer cop el Congrés, que arriba a la novena edició, es fa a la ciutat de Tarragona. La darrera vegada es va celebrar al regne Unit i online a causa de la pandèmia.
L’objectiu és analitzar com el dret pot respondre de manera coherent a realitats vigents com el canvi climàtic, el deteriorament dels oceans, la contaminació atmosfèrica o la transició energètica. El director del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, Antoni Pigrau, assegura que els reptes són molts quan es parla d’una crisi ambiental global.
El dret ambiental s’ha convertit en un camp complex on hi incideixen diferents factors com l’econòmic, el social o el mediambiental. Aquest dimarts a la tarda es fa una sessió prèvia organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat. Serà la primera vegada que l’Institut organitza un esdeveniments fora de la ciutat de Barcelona.
L’objectiu és trobar respostes sobre la relació entre els models de distribució territorial del poder i les polítiques públiques en matèria de canvi climàtic en els estats descentralitzats. El professor de la URV i Cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Jordi Jaria, posa l’exemple de la llei catalana del canvi climàtica que va ser recorreguda al Constitucional.
El títol del Congrés és Repensar el dret ambiental: connexions, interseccions i conflictes en una crisi ambiental global.