Avui fa 14 anys de l’ascens del Nàstic a la primera divisió. El 3 de juny del 2006 està escrit en lletres daurades a l’història del Nàstic.
Aquell dissabte a l’estadi de Chapín a Xerès l’equip dirigit per Luís César Sampedro va aconseguir un ascens que s’havia anat perfilant al llarg de la segona volta de la lliga, per un equip que va aconseguir en dues temporades passar de la 2ºB a la 1ª divisió amb una part important de la plantilla que va fer el salt de dues categories.
L’equip va acabar pujant després d’un empat sense gols i a manca de dues jornades pel final de lliga, una temporada a 2ªA que va acabar com a segon classificat amb 76 punts i haver guanyat 23 partits de 42 jornades. Aquell equip va sumar més victòries que el Recre que va ser el campió de la categoria.
Luís César Sampedro ha recordat aquell dia en una conversa amb Tarragona Ràdio, el gallec que complia la seva segona temporada a la banqueta del Nàstic ha recordat com va viure aquell partit que va significar un ascens històric pel Nàstic i per a Tarragona, en l’àmbit personal l’èxit més important de la seva trajectòria professional.
D’aquell equip hi ha molts jugadors que van fer història al club, casos com el de Codina o Serrano que havien viscut ja els ascensos a 2ºA de la temporada 2000/2001 i de la 2003/2004, o Pinilla, Buades, o Diego Torres que també havien participat del darrer ascens de categoria. Eren nous noms com el del porter Rubén Pérez, Bolo o Ismael Irurzun que va ser el màxim golejador de l’equip amb 11 gols. Ell recorda en declaracions a Tarragona Ràdio aquell ascens com una fita molt important per a ell, que tot i que sabia el que era pujar a primera amb equips com Osasuna o Màlaga, l’ascens amb el Nàstic el recorda pels molts minuts dels quals va disposar aquella temporada.
Curiosament Irurzun va ser el tercer jugador amb més minuts de tota la temporada per darrere de Manel Ruz i Abel Buades, però aquell dia a Xerez es va quedar a la banqueta sense jugar cap minut.
Irurzun en va marcar 11 per 7 de Diego Torres, però que va marcar el gol que donava virtualment l’ascens. Set dies abans al Nou Estadi davant el Numància va marcar el 1 a 0 que va deixar en safata l’ascens.
El davanter de Valladolid, ha recordat per Tarragona Ràdio ara catorze anys després, recorda que la clau d’aquell èxit va ser mantenir el gruix de futbolistes que ja jugaven junts a 2ºB i fer creure als nous amb el projecte del Nàstic.
Finalment el club va aconseguir una fita històrica amb Josep Mª Andreu a la presidència qui havia llençat el repte de passar en cinc anys de 2ºB a 1ª divisió i es va aconseguir.