Tàrraco Viva és sinònim de moltes activitats per a tots els gustos; xerrades, jocs, tallers, monòlegs, audiovisuals i recreacions històriques. Enguany, el primer cap de setmana del festival ve ple de moltes propostes que ens submergeixen en el passat.
Conscients que a vegades és fàcil perdre’ns en el mar de propostes, us hem seleccionat les principals recreacions històriques que podeu gaudir aquest cap de setmana a Tarragona. La selecció que us oferim és només un petit tast de tot el que podeu gaudir aquest dissabte i diumenge. Per assistir als actes no us oblideu de comprar les entrades prèviament a través de la pàgina web o que us informeu de com podeu veure’ls en línia.
DISSABTE 22 DE MAIG
Conversa / acte inaugural: Els Idus de març
12h / Muralla de Tarragona – Torre de Minerva
Com és que una República de cinc-cents anys va poder desaparèixer i convertir-se en una monarquia hereditària? La mort de Juli Cèsar va ser només un epíleg d’un procés que es va iniciar amb l’assassinat de Tiberi Grac i va acabar amb la derrota de Marc Antoni a la batalla d’Àccium. Entremig, tres guerres civils i l’assassinat de l’adversari com a arma política.
Molts dels conceptes polítics actuals tenen un referent en aquest final de la República romana: populisme i dictadura, però també moviments de lluita popular i defensa de drets ciutadans. En l’acte inaugural intentarem donar una ullada a algunes de les propostes del festival d’enguany per respondre a aquests temes o, com a mínim, provocar reflexions. Conèixer el passat per comprendre el present!
Recreació històrica: Escales del poder. El govern de Roma i les èlits d’una província romana
18h – 19h / Escales romanes Torre dels Advocats (C/ Ferrers, 2)
El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni d’excepció.
Recreació històrica: Cleòpatra. Una història d’amor i poder entre Roma i Egipte
18:30h / Entrada al costat del Portal St. Antoni – Carrer d’En Granada, 11
El 15 de març del 44 aC Juli Cèsar era assassinat per una conjura al Senat. En aquell moment Cleòpatra i el seu fill, Cesarió Ptolemeu, es trobaven a Roma. Què hi feia la Reina d’Egipte a la ciutat? Com és que Cèsar, un cònsol de Roma, havia tingut descendència amb la sobirana egípcia? La història entre Cèsar i Cleòpatra, que la reina repetiria anys després amb Marc Antoni, va ser molt més que una història d’amor i poder.
Roma era una república immersa en guerres civils, sempre necessitada d’ingressos, mentre que Egipte era una civilització mil·lenària que, tot i les lluites dinàstiques dels Ptolemeus, continuava mantenint una enorme rellevància econòmica.
Recreació històrica: Omnia mortis. Cèsar i els presagis de la seva mort
19h / Fòrum de la Colònia (carrer de Lleida, s/n)
Els déus es comuniquen amb les persones de dues maneres: a través dels somnis i amb prodigis de la naturalesa. Qualsevol pot rebre un somni premonitori, però els omina com els llamps o el naixement d’animals monstruosos han de ser interpretats per sacerdots especialitzats: els harúspexs. Cèsar mateix, sent Pontifex Maximus de la religió romana, rep diversos omina mortis, però desestima tots aquests avisos que presagien un perill immediat per a la seva vida.
L’harúspex Espurina vaticina la mort de Cèsar durant una lectura d’entranyes i, la nit abans de la seva mort, els somnis agitats de la seva esposa Calpúrnia i la seva pròpia percepció de presagis inusuals l’adverteixen del seu final tràgic.
Recreació històrica: Carpe diem. Una pantomima, un sopar entre la vida i la mort
20:30h / Auditori del Camp de Mart
Aquest 2020 ens ha mostrat amb contundència com de fràgils som els humans. El teatre, però, continua ben viu per ajudar-nos a reflexionar i mostrar-nos de manera distesa i divertida quin concepte tenien els romans sobre la mort, sobre la vida i sobre un dels seus millor plaers, els menjars, en què el vi i la disbauxa els connectava —igual que nosaltres— amb la supervivència.
Zona Zàlata i l’Aula de Teatre de la URV us presentem una comèdia en què, per sort, davant una situació de fam els actors poden sobreviure gràcies als poderosos i en què, en el fons, el temps ens iguala a tots, amb pandèmia o sense, amb fam o sense, amb poder o sense.
Carpe diem. I que la terra ens sigui lleu a tots, com més tard millor.
DIUMENGE 23 DE MAIG
Joc itinerari: Què es va deixar cèsar? Codis, símbols i pistes a les muralles de tàrraco
10h – 11h – 12h / Muralles – Inici Portal de Roser
Amb l’ajuda de mares i pares, els infants de 4 a 11 anys descobriran, durant un recorregut per la muralla romana, el passat de Juli Cèsar a través de codis i símbols que els permetran conèixer el lligam entre la ciutat tarragonina i el famós personatge històric.
Els infants aniran trobant diferents proves que hauran de superar utilitzant el seu enginy, treballant en cooperació i buscant la resolució dels temes exposats. Amb l’ajuda d’una educadora, les famílies descobriran paral·lelament els indrets històrics que amaguen les muralles mitjançant històries, mites i llegendes que ens ajudaran a evolucionar en la nostra recerca sobre Cèsar.
S’ha preparat material de reproducció perquè l’experiència resulti més vivencial. Els infants hauran d’anar acompanyats dels seus tutors i portar posada la mascareta en tot moment.
Recreació històrica: Amphitheatrvm, ex tempore. La gent de l’Amfiteatre amb nom i cognoms
13h / Amfiteatre – Parc de l’amfiteatre s/n
Durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX es van iniciar les excavacions de l’amfiteatre finançades per la Fundació Bryant. Amb el temps, es van descobrir no sols restes arquitectòniques, sinó també elements epigràfics amb els noms de persones que van tenir papers destacats en època romana: l’evergeta que va finançar la construcció de l’edifici, l’emperador que va ordenar fer la inscripció més llarga que es coneix o els qui hi van dedicar un exvot. De fet, durant vint segles moltes persones han contribuït a generar la imatge del monument més emblemàtic de Tarragona.
Recreació històrica: Les lluites de gladiadors. Rituals funeraris, espectacles i interessos polítics
13h / Amfiteatre – Auditori Camp de Mart
Els jocs gladiatoris són la màxima expressió de la popularització dels rituals funeraris utilitzats pels pobles preromans, com a manera d’honrar nobles guerrers morts en combat. Aquesta mena de ritus van influir de manera decisiva en l’anomenada munera gladiatoria. La popularitat va ser aprofitada essencialment per l’aristocràcia militar terratinent romana en favor dels seus interessos polítics i econòmics.
Va constituir l’espectacle més desitjat, i no hauria estat possible si Roma no hagués desenvolupat una constant expansió militar. Les masses d’esclaus capturats nodrien l’economia i també l’espectacle de la mort. Allò que nosaltres avui no podem justificar de cap manera ho hem de separar acuradament de la manera d’entendre en l’antiguitat el fenomen de la guerra i la mort, que a la seva manera van condicionar la vida.
