Primer va ser el tancament domiciliari, una situació d’angoixa per a molts, i, després, van venir les restriccions horàries i territorials. Tot aquest recorregut ha anat desencadenant una simptomatologia ansiosa i depressiva en bona part de la població i, sobretot, en els més joves, que són qui es troben en una etapa que requereix més vida social.
La demanda de teràpia psicològica ha augmentat entre adolescents i universitaris. I, a diferència de situacions anteriors, són ells mateixos qui han demanat l’ajuda, i no els seus pares. Unes situacions que s’han tractat des de la potenciació de les trobades físiques i reals amb amics, i amb l’establiment d’un espai de trobada i diàleg amb les famílies. Tal com ha explicat en una entrevista a Tarragona Ràdio la psicòloga Sònia Navarro, és molt important que els pares i mares es mostrin disponibles.
Altres consultes que van augmentar després del confinament van ser les relacionades amb les disfuncions sexuals, i les associades als processos de dol. Des del món de la psicologia, i pel que fa al global de la societat, Navarro explica que “cal deixar d’entendre l’angoixa com un enemic al qual matar amb medicació, i començar-lo a concebre com un amic que ens truca a la porta per avisar-nos que alguna cosa a la nostra vida no l’estem gestionant bé”.
