La nostra Heroïna de la Setmana és l’Aida Bañeres Argilés. L’Aida va néixer a Lleida fa 35 anys i és una enamorada de les seves nebodes, que li han ensenyat el que és l’amor pur i incondicional. Va marxar als 18 anys de les terres de Ponent amb ganes d’aventures, explorar i aprendre sempre des de la passió, el compromís, la justícia social i la creativitat. La vida li ha donat l’oportunitat de viatjar i viure a diferents llocs i conèixer gent meravellosa: Mèxic, Londres, Girona, Tarragona, Austràlia, el Sàhara, Cuba i Menorca són llocs on ha viscut moltes aventures i formen ja part de la seva identitat.
L’Aida ha tingut la sort de poder-se dedicar amb passió al que més li agrada: explicar històries a través de l’art, el cinema, la música i la cultura. És un cul inquiet, una nòmada, un coet i curiosa de mena, però li agrada tornar i cuidar el territori que estima i sent com casa. En aquest sentit a Tarragona, on hi ha viscut més de deu anys, organitza des del 2011 el Festival la Terrasseta, un espai de trobada intergeneracional per gaudir de la música, el cinema i les arts de carrer i reivindicar els valors comunitaris i de plaça. Des de fa un any treballa a FiraTàrrega acompanyant i connectant companyies de teatre amb programadors. Una dona nòmada que ara viu a Alcover.
- Què vas pensar quan et van proposar de sortir al projecte Heroïnes Anònimes?
- Doncs en un primer moment vaig pensar que era molt difícil escriure sobre mi. Però després vaig pensar que era molt xulo, i com no volia parlar només de l’Aida en l’entorn laboral, vaig decidir parlar dels títols que tinc: el de tieta, el de nòmada, etc.
- Als 18 anys vas marxar de Ponent. Per què? Hi havia massa boira?
- Sí, tot i que la boira me l’estimo, Lleida és una ciutat molt bonica i on es poden fer moltes coses, però petita. Tenia curiositat per conèixer gent nova i obrir nous horitzons.
- Expliques històries a través de l’art, el cinema, la música i la cultura. Com ho fas?
- M’agrada molt dir que explico històries perquè em connecta amb la meva àvia. La curiositat per tot allò que m’envolta em fa buscar coses que tinguin relació amb la música, el cine i l’art i explicar-ho. I ho explico a través de documentals, ara a la ràdio, des de festivals… i sobretot que passin coses a partir del que explico.
- Ets la propulsora de la Terrasseta de Tarragona. De fet és un esdeveniment que omple bona part de les festes de Santa Tecla, un festival puntal de la ciutat. Com sorgeix la iniciativa? Què hi podem trobar?
- Sorgeix amb molta inconsciència i amb una inquietud en veure que per SantaTecla els espais s’omplien molt i eren molt massius, i notava que faltaven espais més alternatius i familiars. I ja que el Parc Saavedra és un entorn que sempre m’ha agradat molt vaig decidir que seria un bon indret per fer-ho, i de passada reivindicar els valors de plaça i comunitat.
- Aquest any hi haurà Terrasseta?
- Esperem que sí, i 10+1. A banda, ha evolucionat molt la Terrasseta gràcies a la unió de gent que ara en forma part.
- La Terrasseta ha sobreviscut a la pandèmia i té espai per a grups del territori. No ha estat fàcil, oi?
- Ha estat dur, però gràcies a les persones que en formen part hem pogut seguir endavant. I ja que tenim l’altaveu, l’utilitzem per difondre artistes locals, descentralitzant així la cultura.
- I ara què fas, ‘a qué dedicas el tiempo libre’? Abanda d’omplir d’alegria i música els dimecres a Tarragona Ràdio
- No tinc gaire temps lliure, però el poc que tinc el dedico a l’hort, a caminar, a estar amb amigues i amics, a escoltar música…
- Actualment també formes part del col·lectiu feminista d’Alcover. Què t’ha aportat ser-ne membre?
- Va ser el primer que vam fer en arribar a Alcover. Vam anar al Casal Popular i ens van dir que hi havia una assemblea feminista i ens van acollir molt bé. A banda, l’assemblea ens ha aportat riquesa intergeneracional. I aprofito per dir que el dia 20 de març fem vermut feminista a la plaça de l’Església.
El 3r.Grau d’Aida Bañeres Argilés:
Quin va ser el teu primer contacte amb el feminisme?
Les amigues.
Noemí Rosell, el primer cop que vaig veure una forma diferent de viure la maternitat i de fer xarxa.
A nivell acadèmic Beatriz Preciado, en aquell moment. Ara Paul B Preciado.
Una dona referent en la teva vida?
La mama, ma germana i les meves tres nebodes.
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
Lectura Fácil, de Cristina Morales.
De Gioconda Belli, La mujer habitada y Tierra de mujeres.
D’Eva Baltasar, Boulder, Permagel i ara Mamut, que me’l vull llegir.
De Paul B Preciado, Apartamento en urano.
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident.
Rita Payés, Misha 1dem, Ariox, Ven’nus, Maio, Las Bajas Pasiones, Putochinomaricon.
Una directora o actriu.
Cate Blanchett i Olivia Colman.
Com a directora Agnes Varda per la pel·lícula Caras y lugares.
Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i per què?
L’Assemblea Feminista la Bretxa d’Alcover.
Heroïnes Anònimes a Tarragona Ràdio.
La Terrasseta.
FiraTàrrega.