powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

S’estima que actualment, dels 80 milions de migrants que hi ha al món, un terç ho són per causes climàtiques. Tot i això, el motiu de la migració mai sol ser únic, excepte en casos tan directament vinculats com el de la guerra a Ucaïna. També és difícil definir què es considera migració cilmàtica i el terme no està reconegut ni regulat, ni els afectats tenen cap estatus de protecció.

Si la situació no canvia, les previsions més pessimistes són que el 2070, fins a 3.000 milions de persones es puguin veure obligades a deixar casa seva per causes mediambientals.

Els països i zones que es veuran més perjudicats depenen de dues variables: la seva situació climàtica i la gestió política que puguin fer dels casos d’emergència. Poder fer anàlisis de futur en base a un bon recull i tractament de dades pot fer preveure alguns problemes i anticipar-ne les solucions.

L’emergència climàtica ja s’està tractant també en consideració a les repercussions socials. Ho estudien des de fa temps els més de 400 investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona, on pertany el nostre entrevistat, Gonzalo Fanjul. “La nostra recerca té un impacte i aplicació social directa”, aquest és l’apunt optimista que destaca el nostre convidat.

Gonzalo Fanjul, activista contra la pobresa, visita Caixaforum Tarragona dimecres (19h) per participar al cicle sobre l’impacte social de l’emergència climàtica. En aquesta sessió anomenada “Migracions climàtiques: Tots serem migrants climàtics?”, compartirà coneixements amb la Dra. Susanna Borràs, professora de la URV.