El derbi futbolístic entre el CF Reus i el Nàstic s’acosta. Diumenge a les 18.00 hores, reusencs i tarragonins es veuran les cares sobre el camp de l’Estadi Municipal per defensar uns colors, un escut i una ciutat que es troba darrere per defensar l’honor de l’esport rei que regna les nostres terres. Encara que només hi hagi tres punts en joc, els sentiments d’ambdós nuclis urbans estan en joc. Ara bé, tot i que la majoria de seguidors roig-i-negres són ciutadans de Reus i la majoria de nastiquers són tarragonins, hi ha excepcions. I n’hi ha algunes que són d’alçada.
Antoni Alegret i Ismael Bañeras posen nom a dos dels casos més peculiars de les centenàries històries del Nàstic i del CF Reus. Alegret, nascut a Tarragona l’any 1946, és una institució al club del Baix Camp després de vestir la samarreta roig-i-negra durant dotze temporades sent el lateral dret habitual mentre que Bañeras, nascut a Reus l’any 1955, és el segon jugador amb més partits disputats amb el Nàstic gràcies a 467 encontres ocupant majoritàriament la posició d’interior esquerrà. Un reusenc ídol a Tarragona i un tarragoní convertit en institució a Reus. Dues vides creuades que TarragonaDigital ha volgut conèixer més en profunditat poques hores abans d’un nou derbi modern.
Alegret i Bañeras tenen un punt en comú molt important: Ángel Irún. Nascut a Madrid l’any 1923, va ser jugador i entrenador del Nàstic i del CF Reus. Durant la seva etapa com a tècnic a Tarragona, va realitzar un dels descobriments més importants per a la història grana: Ismael Bañeras. El reusenc explica com Irún «em va veure un estiu a la platja de Salou i va parlar amb els meus pares per incorporar-me al juvenil del Nàstic. Aleshores hi havia molts nanos que jugàvem a la platja». Una incorporació que, dos anys després de produir-se, va provocar el debut de Bañeras en el primer equip grana: «Futbolísticament era un home amb molta vista, un amant de la joventut, buscava nous talents i promeses, li agradava promocionar la joventut».
Després d’entrenar el Nàstic, Irún va fer-se càrrec del CF Reus. Instal·lat en la banqueta reusenca, el tècnic madrileny va provocar l’arribada a la capital del Baix Camp de l’històric Alegret: «Irún va veure l’oportunitat de fer-me pujar a Reus. El Nàstic em va cedir l’any abans i havien de presentar un document per recuperar-me de l’equip on havia jugat. El Nàstic es va descuidar i Irún va venir a casa meva i em va proposar fitxar pel Reus. I vaig acceptar. Mitja hora després va arribar un directiu del Nàstic per donar-me la fitxa però ja ho tenia fet amb el Reus», explica un Alegret que va veure com la seva història futbolística canviava en qüestió de minuts.
Ambdós protagonistes d’aquest reportatge tenen molts punts on estan d’acord. Un d’ells és la rebaixada tensió dels derbis actuals: «La rivalitat d’aleshores era més accentuada», explica Alegret. Bañeras va més enllà i diu que «a les plantilles actuals hi ha poca gent de la ciutat, el sentiment a l’hora de sortir en aquest tipus de partit no està posat», tot i que treu quelcom de positiu de tot plegat amb el descens de violència en aquests duels que en el passat quedaven marcats pels incidents: «Sempre hi ha hagut els quatre malalts que quan arribava l’autocar fotia cops de pedra o aquells que apedregaven els vagons de tren de seguidors».
Dues de les veus més autoritzades del Nàstic i del CF Reus coincideixen en el resultat que es produirà diumenge: empat a un gol. Alegret creu que «amb la dificultat afegida del Reus amb els jugadors no inscrits, em fa la sensació que jugarem més tancats esperant que el Nàstic ens deixi algun forat. Potser tenim una petit avantatge pels punts de més que tenim però poden pesar els nervis per jugar a casa».
Pel que fa a Bañeras, assegura que el derbi serà «serà un partit competit, els dos poden guanyar i tenen plantilles per fer-ho però hi haurà claredat en el marcador. El Nàstic és el segon equip més golejat, el Reus fa pocs gols, serà un partit molt competit i treballat, no serà un partit d’anada i tornada».
L’un i l’altre no es perdran el derbi de diumenge. Sigui des de casa o des del camp, ho faran sense els nervis que caracteritzaven aquells duels de màxima rivalitat sobre la gespa. Que hagi passat tant temps no significa que perdin la lleialtat. Encara que l’Antoni hagi nascut a Tarragona i l’Ismael ho hagi fet a Reus, els seus colors seran sempre els que són: el roig-i-negre pel pelacanyes i el grana pel ganxet. Vides creuades, no hi ha dubte.