Tarraco Viva ens explica el passat i sovint aspectes pocs coneguts però documentats del dia a dia, del ‘poder i la vida en una capital romana’, que és el lema d’aquesta 25ena edició.
Ho ha fet el grup de reconstrucció històrica, Projecte Phoenix amb ‘Castra Legionis’, mostrant com era un dia qualsevol en un campament de les legions romanes. És un dels actes descentralitzats, que aquest diumenge ha arribat als Pins de l’Era del Senyor d’Altafulla, amb un públic mot entregat.
I es que, més enllà del fulgor de la batalla, la major part de la vida diària d’un legionari transcorria als barracons i tendes del seu campament.
Allà els tocava fer guàrdia, entrenar-se, reparar els estris, armadures i armes. I entre una cosa i l’altra també tenien temps lliure per dedicar-se a qüestions més personals, com escriure cartes als amics i familiars, que podien estar a l’altra costat de l’Imperi.
Emili Samper, del grup Projecte Phoenix, ha narrat aquests i altres aspectes amb un campament romà a les seves espatlles, mentre els legionaris es movien per les tendes. Ara amb l’escriba, ara rentant-se la roba, mentre els seus companys feien la guàrdia.
Com acostuma a passar en les jornades de reconstrucció romana, el rigor històric sempre és present. En el cas de la ‘Castra Legionis’, s’han fonamentat en documents originals i cartes trobades en diferents indrets de l’Imperi romà, com a explicat Samper al públic.
En aquests escrits, els legionaris mostraven que darrera les armadures i armes potentíssimes, les seves veus i escrits també narraven pors i sentiments; com la del legionari Apol·linar, que, en una carta enviada a la seva mare va dir: “Sempre que us recordo no menjo ni bec, sinó que ploro”.