Coneixeu l’arqueobotànica? Avui hem parlat al Toquem Pedra amb l’Alexandra Livarda, investigadora Ramón y Cajal al grup GIAP de l’ICAC. L’Alex ens ha parlat del seu projecte de recerca amb què està fent cultius experimentals de gra a Grècia, amb l’objectiu de desenvolupar noves eines per explorar com era l’agricultura en el passat i fer que aquest coneixement reverteixi en beneficis per a l’agricultura contemporània.

Aquest projecte amb cultius experimentals es fa en col·laboració amb l’Institut de Fitomillora i Recursos Genètics de Grècia, on es troba el Banc de Gens grec. A més dels col·legues d’allà, és fonamental el paper de la doctorand de l’ICAC Alexandra Kriti, que vetlla directament pel desenvolupamet dels cultius experimentals.

Fins el moment, s’han seleccionat 23 varietat d’ordi, que és un dels cereals més comuns trobats en excavacions arqueològiques de la Mediterrània. Aquestes varietats s’estan cultivant experimentalment, sota diferents règims de rec i adob. La primera collita ha tingut èxit i s’han pogut recollir el gra. Es tracta d’una gran quantitat de material i ha permès disposar de 5 mostres de varietats diferents d’ordi per a registrar-ne la morfologia en 3D.

És la primera vegada que es fa una cosa així en arqueologia, ja que, a diferència d’altres materials arqueològics (com per exemple ossos d’animals o ceràmica), la seva mida és minúscula i és molt difícil de registrar amb precisió. 

En poder registrar la morfologia de les llavors d’ordi, en 3D, amb un escàner d’alta precisió, aquests investigadors arriben a prendre milers de mesures a partir d’una llavor minúscula. Aquestes mesures es processen amb aprenentatge automàtic (Machine learning, en anglès), un mecanisme propi de la intel·ligència artificial que permet desenvolupar algoritmes de càlcul molt específics i adaptats a les necessitats de cada mostra. 

L’investigador de l’ICAC Hèctor Orengo treballa precisament en el desenvolupament d’aquests algoritmes i, amb els seus resultats, s’ha pogut classificar les llavors segons pertanyen a diferents varietats locals i els règims de cultiu amb què s’han cultivat.

L’objectiu del projecte és escanejar i mesurar milers de llavors d’ordi de varietats conegudes, i combinar-les amb diferents règims de cultiu, i així poder desenvolupar aquest algoritme que ens  permeti inferir resultats sobre l’agricultura del passat a partir de material arqueològic (llavors antigues) que tenim de jaciments de Grècia. 

Això suposarà un pas endavant important per a la disciplina de l’arqueobotànica, ja què podrà obrir a noves interpretacions sobre com es prenien les decisions econòmiques en el passat.

Al mateix temps, els cultius experimentals suposen un seguiment de les varietats tradicionals d’ordi (varietats desenvolupades abans de la industrialització) que ens proporciona un nivell d’informació fascinant i detallat sobre el rendiment d’aquestes varietats i el seu valor nutricional. 

Això podrà contribuir a la presa de decisions agronòmiques del present, així com en la possible  introducció de noves varietats en els cultius, que donin millors resultats i garanteixin la seguretat alimentària en una època, la nostra, cada cop més difícil per la proliferació de monocultius i els riscos associats que comporten.