Benjamin List: “L’organocatàlisi ha de ser capaç de fer coses que aparentment semblen impossibles”

Benjamin List, director de l’Institut Max Planck for Coal Research, ha visitat aquest dimecres l’ICIQ, on ha impartit un seminari sobre la matèria amb la que el 2021 va guanya el Nobel de Química. Les seves investigacions han suposat un pas de gegant per a la indústria farmacèutica i pel nostre dia a dia, però també podrien ser un revulsiu per la valorització del CO2, un dels grans reptes per la descarbonització de la Indústria Química de Tarragona i del món, amb un full de ruta clarament marcat i que ja no té marxa enrere.

El premi Nobel de Química el 2021, Benjamin List, director de l’Institut Max Planck, ha visitat aquest dimecres Tarragona. Ha ofert una conferència a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) com a convidat estrella del seminari que el centre fa en col·laboració amb BASF. La seva investigació sobre l’organocatàlisi asimètrica el va fer mereixedor d’aquest prestigiós guardó juntament amb l’escocès David McMillan.

Benjamin List ha centrat la conferència a l’ICIQ en la investigació que li va merèixer el Nobel, l’organocatàlisi asimètrica, un procés fonamental per a obtenir productes químics quirals amb alta selectivitat enantiomèrica, un mètode senzill però molt enginyós que ha revolucionat el camp de la química orgànica. Un camp fonamental en farmacologia, del que l’ICIQ té un grup de recerca que va passar pel podcast Blau de Prússia.

El treball de Benjamin List ha estat crucial per al desenvolupament de nous mètodes i tècniques que permeten la preparació eficient i selectiva de compostos farmacològics, obrint així noves vies per desenvolupar productes farmacèutics prometedors. Ja s’ha utilitzat el seu mètode, l’organocatàlisi, per a la producció d’un fàrmac antiviral pel VIH, que es va demostrar efectiu. En aquests moments s’està produint.

La idea fonamental és que fa no pas tant es pensava que només es podien fer catalitzadors sobre la base de metalls, però els metalls, diu List, tenen problemes de toxicitat, de cost i conseqüentment, de sostenibilitat, el que dificulta després fer el salt a escala industrial. Així que el gran descobriment que vam fer és que molècules orgàniques, és a dir sense metalls, podien fer processos catalítics. I aquesta va ser la clau. 

El director de l’ICIQ, el professor Emilio J. Palomares Gil, diu que el gran repte ara és el CO2; un repte majúscul. Tant a l’ICIQ com al Max Planck tenen línies de recerca per a trobar solucions i aconseguir que aquest perniciós gas d’efecte hivernacle “es converteixi en el petroli del futur”.

I es que la investigació de List també pot tenir aplicacions en molts altres camps del dia a dia, com el transport. Es tracta d’uns catalitzadors que no es descomponen durant el procés, i per tant poden fer molts cicles. El que traslladat a gran escalada industrial es tradueix en un abaratiment dels costos i millores en eficiència.

El gran repte per a la descarbonització de la Indústria Química, o un d’ells, és poder convertir el gas d’efecte hivernacle en material d’alt valor afegit per a fer productes del dia a dia que ara es fan amb petroli. La valorització del CO2 és un camí, però també la valorització de productes, com els plàstics, que ara acabem a les incineradors o en abocadors. També són reptes que formen part del que List diu que de vol que sigui possible amb la tecnologia i l’organocatàlisi, “ser capaços de fer coses que, aparentment semblen impossibles”.

Dos premis Nobel en pocs mesos, el primer, ‘el pare dels motors moleculars’

És el segon seminari d’enguany d’un premi Nobel a l’ICIQ. A principis de juny ja va impartir una xerrada el professor Ben Feringa ‘el pare dels motors moleculars’, i premi Nobel de Química el 2016. Aquest químic neerlandès treballava per una petroliera i va explicar que “portem un segle basant-nos en el petroli, i cal replantejar tots els conceptes”, en la línia, també del gran repte que té per davant la Indústria Química, i que ha d’assolir de la mà dels centres de recerca com l’ICIQ.

Feringa ja va enviar un avís per a navegants, quan va dir que això – la descarbonització- només serà possible amb millors materials i més intel·ligents. O sigui, respostes dinàmiques i no estàtiques als grans problemes del segle XXI, com les que ofereixen els seus nano-motors.

La seva investigació ha permès, per exemple, desenvolupar fàrmacs intel·ligents. Medicaments en els que es pot encendre o apagar l’activitat utilitzant la llum, com en un interruptor. Ara, el següent pas, és veure com es poden aplicar.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.