El Govern de la Generalitat de Salvador Illa ha perfilat el pla de govern i ha concretat les prioritats per a aquesta legislatura. Ho ha fet en la trobada de dos dies celebrada entre divendres i dissabte al Monestir de Poblet, on Illa ha fixat les prioritats en una carta personalitzada que ha entregat a cada conseller per detallar-los què espera d’ells.

Per a la nova conselleria d’Esports, que lidera el tarragoní Berni Álvarez, exconseller municipal, el president demana que dialogui amb tots els actors implicats perquè aquest àmbit guanyi pes al territori i fora del país. També li encomana que treballi per millorar les infraestructures i equipaments esportius de Catalunya.

Álvarez ha concedit a Tarragona Ràdio la primera entrevista radiofònica d’ençà que es va estrenar en aquesta conselleria de nova creació. 

En format àudio, ha sortit aquesta dilluns per antena:

Josep Suñé: Ens trobem al Monestir de Poblet, ben a prop de casa, com ha anat?

Berni Álvarez: Estem començant, bé. Jo crec que està bé fer aquest tipus de trobades. Primer perquè som un equip nou i ens hem de conèixer. Segon, perquè així tot el que és el relat del nostre mandat, el que volem fer, ens permet posar coses en comú, i així la nostra comunicació és molt bona, i segur que va bé i en traiem moltes coses positives.

Més enllà de poder-vos conèixer aquells que no us coneixíeu abans de ser consellers, el president us ha lliurat una carta amb el que espera de cadascú?

Sí, el que ens havia demanat el president és que marquéssim una mica els nostres reptes, els nostres objectius inicials, i així ell, entre cometes, ens pot acompanyar. I això és el que estem fent cada conselleria està marcat els reptes, inicials i a més llarg termini. I així ell també a nivell general pot donar el punt de vista de cap a on hem d’anar, i així tots, entre cometes, tenir una manera de funcionar molt similar per consensuar els nostres missatges, sempre serà més positiu.

Com a esportista professional, fins no fa gaire, sabeu perfectament què s’espera de la nova conselleria. I no només en el món del bàsquet, també en totes les altres disciplines esportives?

Sí, el teixit esportiu venia des de fa molts anys reclamant poder tenir una conselleria pròpia. I crec que aquest pas endavant que ha donat el president creant-la, primer, com a esportista estic molt i molt content, perquè el sector ho demanava. En segon lloc, crec que pot obrir el camí al fet que altres comunitats, altres llocs, s’ho plantegin. És una aposta molt decidida i amb la que el president hi creu molt. Jo personalment com a conseller, evidentment, hi crec moltíssim. I crec que pot anar molt bé. I pot ser una porta oberta a què moltes altres que s’ho han plantejat, però estan insegures també ho facin (…). I si tot acaba funcionant bé i contagiant-se a altres parts de l’Estat, l’esport pot fer un salt qualitatiu molt important. 

La nova conselleria d’Esports “crec que pot obrir el camí al fet que altres comunitats, altres llocs, s’ho plantegin”

berni álvarez

Al plenari de comiat explicàveu quan vareu rebre un diumenge a primera hora la trucada del president Illa, que no vareu respondre, i després un whatsapp que pensàveu que era broma, però no ho era, evidentment. Qui us ha felicitat que us hagi sorprès?

Han estat tantes, els primers dos dies va ser una mica desbordant. Soc de les persones que m’agrada contestar a tothom. I no anar a dormir fins que no he repassat tots els xats de whatsapp i correus, per no deixar-me a ningú. I quan vaig veure que tenia més de 300 xats oberts, quan ja n’havia anat contestant, i gent que ni coneixia, també.

Primer em va sorprendre molt, però després t’adones del tarannà de la gent, que és molt positiu, i també perquè en l’àmbit personal veus que molta gent se n’ha alegrat. I veus que tens la sort de què molta gent t’aprecia i volen que et vagi bé personalment. Això et dona força i el punt de satisfacció personal. És molt satisfactori quan la gent reconeix que tu ho pots fer i que tu pots tirar endavant un repte com aquest, i això et dona molta força i molta energia positiva.

Imprimireu al dia a dia de la conselleria tots els valors de l’esport professional. És a dir,  sacrifici, constància i recompensa, que també n’hi ha?

Jo crec que els valors de l’esport ja tothom ho té molt interioritzats, però és que són així. El treball en equip, l’esforç, el sacrifici, la comunicació (…) i val per a qualsevol àmbit. I per fi, i crec que per això hem arribat a crear una conselleria, tothom s’ho ha pres seriosament. Tothom ho tenia al cap, però moltes vegades quedava en un segon terme, o posaven algú que no havia estat tan vinculat al món de l’esport. I ara ja, jo crec que després de la pandèmia, sobretot, tothom s’ha adonat que l’esport és salut. Els compromisos de l’esport, fins i tot en àmbits impensables abans, són necessaris, i per això, en part ha estat la conseqüència de crear una conselleria pròpia. 

Aquests dies que han nascut tortugues a Tarragona, un excompany de consistori, el Guillermo (García de Castro) quan li preguntava com és el Berni, em deia, ‘Incombustible’, ja ho sap el president Illa que ho sou?

Ell déu-n’hi-do, també, que s’aixeca a les 5 h del matí per anar a córrer (…) jo no ho faig. Jo soc una persona que quan em posa un repte al davant dono el 100%, i quan acaba aquest repte, sigui el que sigui, i ho he fet com a jugador, entrenador i quan he estat a l’Ajuntament, he de tenir la sensació que he donat no el 100, sinó el meu 200%. I això significa moltes vegades estar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies de l’any implicat. He tingut la sort que la gent que m’ha acompanyat sempre ha cregut en això, i no els ha importat treballar hores que no tocava o dies que no tocava.

És com la sensació que tinc amb l’equip que he creat ara, que és que tothom es desviurà. El dia que s’acabi s’acabarà, però intentaré donar el màxim, així que pot estar tranquil.

Entrarà Mario Soler a la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona, li ha deixat el llistó molt alt?

L’ajudarem molt, a ell també li agrada molt l’esport. Ja hi ha molta feina feta. Ja li vaig dir, Mario, 2024/25 ho tens fet, i el pla d’inversió el tens fet fins al 2027. I ho farà molt bé, jo estic convençut que ho farà molt bé. Té un equip darrere, amb el Ramon Cuadrat a la gerència al Patronat d’Esports i tot el departament de la conselleria, amb un equip fantàstic. Estic convençut que ho farà bé. Ja li vaig dir, sempre que hi hagi algun dubte, qualsevol cosa, jo t’ajudaré, i des de la Generalitat intentaré ajudar perquè l’esport a Tarragona amb el camí que hem engegat segueixi en aquesta mateixa línia.

A Mario Soler: “Des de la Generalitat intentaré ajudar perquè l’esport a Tarragona amb el camí que hem engegat segueixi en aquesta mateixa línia”

berni álvarez

Us heu acompanyat de gent amb valors i experiència en l’esport d’elit, com Bito Fuster, que n’espereu d’ella? 

La veritat és que la conec des de fa molt de temps, té la seva manera de treballar i aquest perfil tenia la possibilitat de tenir-lo al meu equip, i la vaig voler. Es va emocionar molt quan li vaig dir, la veritat, i està molt implicada. És una persona que coneix el teixit esportiu des del nivell més baix fins al nivell més alt, i estic encantat. I ara hi ha tot el tema de l’assessorament, ara que estem recaptant molta informació d’espais. Al final l’esport a Catalunya ha estat sempre molt treballat de forma independent pels diferents actors, Consell Català, INEF, CAR Sant Cugat (…) estem recavant informació de tot arreu, i ella aquest paper el fa perfecte perquè coneix molta gent del teixit esportiu català i estic convençut que m’ajudarà moltíssim.

Sobre Bito Fuster: “Es va emocionar molt quan li vaig dir, la veritat, i està molt implicada”

berni álvarez

Cal donar més suport a aquell que s’inicia en el món de l’esport d’elit, especialment quan és més jove i estudia. Suposo que ho heu viscut en primera persona?

Sí, a poc a poc, això ha anat millorant, però hem de fer passos endavant, no? A l’esportista quan està amb aquella edat límit, sobretot quan està a l’edat universitària, quan està a cavall entre l’elit i la no elit, arriba un moment, en què ha de prendre una decisió dràstica, que és, moltes vegades, deixo de fer esport perquè no puc i jo crec que aquesta decisió no ha de ser tan dràstica, l’hem d’acompanyar molt més.

També hi ha molts esportistes d’elit, a mi m’ha passat, de maduració tardana, que dic jo. Vaig arribar molt tard a jugar a bàsquet, i vaig debutar a l’ACB amb vint i escaig d’anys, no és normal, però perquè vaig tenir un bon acompanyament, per exemple, el que comentàvem abans, tenir un bon club a darrere, que tingui unes bones instal·lacions a darrere, que els seus entrenadors estiguin ben formats, i aquí és on podem entrar l’administració a donar un cop de mà, perquè també aquest acompanyament sigui bo i en arribar a l’elit sigui un pas més, no una selecció natural, com passava abans, d’un esportista que arribava per selecció natural sinó el procés d’un treball col·lectiu.

Parlant de club i sancions, com interpreta la cautelaríssima del Nàstic, que finalment podrà jugar, això ho sentiran dilluns, per tant, ja haurà jugat aquest cap de setmana, amb públic, al nou estadi. És injust per l’afició i per a un club que hagi d’anar a la justícia ordinària, per reclamar?

Bé, és estrany, ha estat tot, en definitiva, com una mica… des de l’últim partit, en aquell l’últim minut fatídic, tot ha estat com un procés de frustració i de dol, la sanció inclosa, crec que el fet d’haver d’anar, no és segurament el millor escenari possible, d’haver de recórrer o arribar fins aquest punt, el fet que puguin anar o hagin pogut anar al partit del diumenge, que s’obri el camp, és positiu perquè el recolzament de la gent és més que necessari. Crec que entre tots hem de reconduir la situació aquesta de frustració del club pel que va passar l’últim any i segurament ja des de l’època del partit del Vila-real B, i crec que el Nàstic és, com sempre hem pensat, un equip que es mereix estar al futbol professional i tant de bo cada temporada sigui.

Per cert, som al Monestir. Parlem si li sembla de l’esport inclusiu (sonen les campanes de fons) ara que sembla que ha passat un àngel, per aquí. És tan important a l’hora de fer política…

Sí, dintre dels eixos principals, que hem parlat, un d’ells era l’esport 360 un dels apartats de l’esport inclusiu. Cada vegada es treballa millor, però hem de poder acompanyar el màxim possible a tothom que vulgui fer esport, sigui les condicions que siguin, amb els espais necessaris que faci falta i adaptant-se a les necessitats de cada esportista. Crec que a Tarragona, per exemple, tenim gent que ho està movent de manera molt positiva, hem acompanyat a competicions, hem adaptat instal·lacions, i aquest és el camí macro, quan parles en l’àmbit de Catalunya. Cada vegada més aquest teixit, que abans hi havia una certa distància a l’hora de començar a practicar un esport. Ara cada vegada veuen que és un lloc perfecte perquè gent que té dificultats a l’hora de fer un esport de manera regular, tingui un espai de trobada socialització que això al final genera una energia positiva que també millora molts aspectes de la salut.

Entre els objectius de la nova conselleria hi ha el desenvolupament de les polítiques en matèria d’esport, però també l’impuls del foment de l’activitat física. Aquí entra, entenc, la població en general, no?

Sí, sí. Hi ha els col·legis professionals. Nosaltres per exemple a Tarragona havíem parlat molt amb el col·legi de metges. Crec que aquí hi ha un camí molt gran a recórrer. Jo amb la consellera de Salut, en una de les primeres converses quan ens hem trobat hem dit, hem de parlar molt aviat de molts temes que hi ha sobre la taula, i alguns engegats com ‘la recepta esportiva’. De fet, que tu puguis arribar d’una manera reglada a receptar esport, en lloc de receptar un ibuprofèn. L’esperança de vida ha crescut molt, i cada cop hi ha més persones que practiquen esport, entre la gent gran. I acompanyar-la, i que això millori el seu dia a dia. Amb salut tenim un camp per recórrer molt gran i la voluntat és bona. És un dels punts en els quals hem d’incidir amb certa potència.

Un gran centre d’alt rendiment esportiu, o iniciatives a mig camí com les que hem vist a la piscina Sylvia Fontana, aquest estiu?

Tenim un gran centre com és el CAR de Sant Cugat pels esportistes d’elit, els que poden ser olímpics i que s’estan allà. Però les federacions també volen tractar, i jo ho he viscut amb la natació a Tarragona -quan era regidor- de manera més territorial el fet de poder captar talent jove. I això només ho pots fer de la mà dels municipis i amb les teves instal·lacions. Què vol dir per exemple en natació, que un grupet de vint esportistes que no està clar que entri al CAR, però que segurament en una edat prèvia pugui estar amb tècnics de la federació i aquesta captació de talent es pugui localitzar de manera més local. Centres diversificats i repartits per tot el territori, per després portar el talent cap al CAR, jo crec que és molt positiu.

Catalunya ha d’aprofitar més l’Anella Mediterrània?

Jo crec que és el gran pol esportiu del sud de Catalunya. Crec que és una instal·lació única amb les piscines Sylvia Fontana i les seves dimensions; el Palau d’Esports; les pistes d’Atletisme; el Velòdrom acabat de remodelar; el Camp de Rugbi, ara amb l’espai que creixerà, si tot va bé, amb altres disciplines esportives. No em vull avançar, que són temes que jo tenia començats i espero que s’acabin (riu). És molt difícil trobar en tan poc espai una instal·lació de tant nivell. Per tant, és perfecte perquè molts esdeveniments vagin allà.

L’alcalde (Rubén Viñuales) li reclamarà les grades (Pel Palau d’Esports)?

(Riu..). I la meva voluntat és ajudar, i jo les he reclamat des de l’altra banda, quant estàvem a l’oposició. Per un tema, jo crec, una mica de justícia. L’aportació de la Generalitat als jocs és el Palau d’Esports, i és una gran aportació, però un palau acabat, i en aquesta darrera fase faltaven les grades. Igual que en altres zones que hi ha compromisos que no s’han complert i que segurament haurem de ser-hi. Crec que les grades del palau haurien de ser el colofó a l’aportació real de la Generalitat als Jocs Mediterranis. Sense estar acabat, no pot ser una instal·lació completa. I hi ha esdeveniments esportius que sense les grades és molt difícil que puguin venir. Acabes llogant grades, com passa a la lliga catalana ACB i això té un cost elevat i no és fàcil.

“Crec que les grades del palau haurien de ser el colofó a l’aportació real de la Generalitat als Jocs Mediterranis”

berni álvarez

Ha parlat del remodelat velòdrom, que té pistes de bàsquet 3×3 a l’interior. Un espai que va inaugurar en el seu primer acte oficial com a conseller. Li veu futur al 3×3?

Ja fa temps que crec que el 3×3 té molt de futur, tot i que jo vinc del 5×5. Amb les noies ara amb els jocs olímpics (París) hi ha tingut molta tirada. En aquests espais, com el Velòdrom, són perfectes per socialitzar amb el 3×3, i això ho ha de fer el municipi de la mà del respectiu consell esportiu. Però també a escala federativa, per crear centres de tecnificació petits, i en aquesta línia treballarem.

Es trobarà una carpeta de l’anterior Secretaria General de l’Esport que es diu, ‘Seleccions Esportives Catalanes’. Què farà amb aquest dossier?

Primer, hi ha un acord de Govern per promoure aquestes seleccions, i en aquesta línia treballarem. És un dels mandats del president, complir tots els acords de Govern. Després hem de tenir molt clar que el que volem realment perquè això pugui passar, és que tinguem les millors condicions possibles pels nostres esportistes, perquè siguin els millors. I que hem de treballar perquè siguin les millors possibles, és en el marc actual de les seleccions, que ja hi és. Però cal treballar per fer els millors esportistes i que puguin competir allà on toca, i als millors campionats internacionals. I això passa molt de la mà de les federacions (…) I sense tot el que cal a escala prèvia, és molt complicat parlar-ne. 

Què representarà per la ciutat de Tarragona i pel territori tenir estudis universitaris de l’Activitat Física i de l’Esport?

Hi ha moltíssima gent de Tarragona que s’ha hagut de moure per estudiar INEF, a Barcelona o Lleida. Hi ha una demanada molt gran a la que no s’hi podia arribar de forma pública. Hi havia l’interès de la Universitat ja adscrita a la URV, una mena de concert publico/privat que volia venir a Tarragona, i que servia com a excusa per donar ús a un dels mòduls de la Tabacalera i invertir-hi més de 5 MEUR, i que es vegi que aquest espai és aprofitable. No podíem no ser-hi, no facilitar-ho, i és una de les coses de les quals més orgullós em sento. I si a més a més donem resposta a molta de la demanda en l’àmbit formatiu de l’esport de la gent, doncs molt millor.

El veurem per Santa Tecla?

Estic amb l’agenda que treu fum, però ja he parlat amb l’alcalde que en algun moment o altre estaré per allí.