Arrenquem la quarta temporada, i ho fem amb pas ferm, com el que portaran aquests dies els misteris i passos de Setmana Santa. En aquest primer capítol, ens deixarem portar des de la «ciutat de l’eterna primavera», que és Tarragona, i en plena primavera, per un plàcid camí que ens permetrà gaudir del bon temps estacionari d’aquesta època de l’any, i de dies que es resistiran a marxar mentre s’acosta l’estiu.
La Setmana Santa sempre és un bon baròmetre per saber com anirà l’estiu, i l’estiu és sinònim de vacances. Els que tenim descendència, sempre procurem buscar destinacions que, almenys, no ens compliquin la vida. S es tracta de llocs on els infants poden campar al seu aire, lliures, millor. Tot i que sempre cal estar a l’aguait ja que, estadísticament, sempre hi ha algun infant més entremaliat que els altres. Però de moment viurem amb intensitat aquest mes d’abril, que el poeta Ovidi deia que venia d’escuma en llatí, d’on deia la mitologia que venia al seu torn el nom de deessa Venus, a qui està dedicat.
Avui el podcast el dediquem també a un infant, però de la família de la química; un infant, indispensable per la vida, però que sempre farà tot allò que estigui a les seves mans per escapolir-se. Aquest infant seria el CO2 o diòxid de carboni. I és ben conegut per tothom que quan aquest compost s’escapoleix i s’acumula a l’aire, qui més pateix és l’atmosfera, on produeix l’efecte hivernacle, provocant l’augment de la temperatura global del planeta.
En aquest primer capítol del Blau, li farem un monogràfic. I és que us volem explicar, en línies generals, com s’ho fan els científics per tenir aquest gas sota control. Si aconseguim capturar-lo i emmagatzemar-lo, té tot el sentit del món fer-ho abans no arribi a l’atmosfera, en els diferents processos.
Provarem d’explicar què podem fer amb el diòxid de carboni, el CO2, que alguns científics ja han rebatejat com el ‘petroli del futur’, i com el podem transformar per ‘art de química’ en altres productes d’alt valor afegit.
El planeta ens diu a crits que hem de prendre consciència…
És possible donar un ús i valoritzar el gas d’efecte hivernacle?
Serem capaços de capturar el carboni abans no arribi a l’atmosfera, i posar-lo en algun lloc on no fugi i es converteixi en un perill pel planeta?
Aquests i altres reptes formen part del nucli de l’ICIQ. Des de la seva fundació, s’ha compromès a avançar en la catàlisi com a tecnologia clau per afrontar els reptes globals en energia, sostenibilitat i salut.
I precisament, enregistrem aquest podcast després de sortir a la llum el Premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA en Ciències Bàsiques, que serà pels professors Avelino Corma, John Hartwig i Helmut Schwarz.
Dos dels guardonats, Corma i Hartwig, han tingut un paper clau en la configuració de la direcció científica de l’ICIQ. Tots tres, han estat reconeguts per les seves contribucions pioneres a la catàlisi, pedra angular de la recerca de l’ICIQ des de la seva creació. Però, serem capaços d’aplanar el camí d’aquests grans reptes gràcies a la química?
Avui busquem el Blau de Prússia amb Professor Emilio Palomares, director de l’ICIQ, i la Dra Júlia Viladoms, responsable de la unitat de descarbonització industrial dins del Departament de Transferència de Tecnologia i Coneixement i projectes industrials de l’ICIQ.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química
‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.