powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
L’Hidrogen verd centra totes les mirades per avançar en la transició energètica a Europa, però també a Tarragona, un territori que impulsa des de la URV la Vall de l’Hidrogen Catalunya, pendent d’un PERTE i de rebre fons dels Next Generation.
Ara per ara no hi ha una tecnologia que sigui capaç tota sola de substituir el carbó, el petroli i la resta de combustibles fòssils en el camí europeu de la descarbonització.
Les energies renovables, tant la fotovoltaica com la eòlica -les més conegudes- o la hidràulica i la geotèrmica, ja són competitives comparades amb altres formes d’energia. El gran repte, però, és emmagatzemar l’energia obtinguda amb aquestes renovables, i aquí és on entra el vector de l’hidrogen verd.
És a dir, emmagatzemar aquesta energia elèctrica com a energia química. La tecnologia ja és coneix, però té un inconvenient fonamental. Per transformar aquesta energia elèctrica en un combustible cal una tecnologia eficient tècnica i econòmicament.
El catedràtic José Ramón Galán-Mascarós, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), i cap de grup de recerca a l’ICIQ, investiga, entre d’altres fronts, per aconseguir una tecnologia que tècnica i econòmicament sigui rendible a gran escala.
Galán-Mascarós, juntament amb Alberto Bucci, investigador postdoctoral a l’ICIQ, han parlat dels pros i contres de l’hidrogen verd en el segon podcast sobre química del ‘Blau de Prússia’. Quan es crema l’hidrogen verd, diu Bucci, només es produeix aigua, és un procés molt net. Creu que amb la transició energètica ja anem tard.
Mascarós i Bucci són dos dels màxims experts europeus en processos d’electròlisi i hidrogen verd, i han coincidit aquest dimarts al segon podcast en coproducció de Tarragona Ràdio i l’ICIQ, amb el suport de la Convocatòria d’Ajuts per al Foment de la Cultura Científica a Catalunya 2021 de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
