Han transcorregut més de tres dècades d’aquella gran expedició d’exploració que els va portar fins a una remota vall del Shaksgam que no havia trepitjat ningú des dels temps dels antics exploradors de la ruta de la seda.
Aquesta vall de la Xina, els va obrir les portes per conquerir dos dels tres cims del Broad Peak. El 1990 van assolir el cim nord (7.600 m), i el 1992 el cim central de la muntanya en forma d’espina de drac (8.016 m). En tots dos casos van obrir noves rutes; la “Tarraco Kangri” i la “Fem Tarragona”.
No seria fins el 27 de juliol del 2017, que Òscar Cadiach coronaria després de cinc anys de mesurar-se amb la muntanya la punta principal del Broad, de 8.047 metres.
Però aquell cim ja l’havia coronat per primer cop en la història l’amic Kurt Diemberger, el 1957, amb un altre dels grans noms de l’alpinisme, Hermann Buhl.
L’alpinistra austríac també va formar part de l’expedició per la vall del Shaksgam. Al Pont de Mahoma, Cadiach rememora aquelles aventures genuïnes en llocs inhòspits, que abans no havia trepitjat ningú. Recorda que a la vall del Shaksgam “els ocells entraven a les tendes a menjar, no havien vist mai l’home. I si movies una pedra te n’adonaves que la part oculta era completament blanca, no hi havia tocat mai el sol”.
Ara es depèn excessivament de la tecnologia i dels GPS, que també te l’ha juguen, diu Cadiach, enmig de la boira i sense cap referència. “Van bé, però sempre s’ha de portar un mapa. Les sensacions en zones inexplorades, són úniques”, diu l’alpinista.
Les sensacions de l’autèntica exploració
Van aflorar al Shaksgam, amb Diemberger, Cadiach, Jordi Magriñà, Lluis Ràfols, Alberto Soncini i el tècnic de ràdio Joan Gelabert. S’hi van unir dos alpinistes més: Enric Dalmau i Jesús Elena. Tres portadors d’altitud, Tenzing, Nawang i Mingma, van completar l’equip d’aquella expedició.
Per obrir la nova ruta els va ajudar molt, com reconeix Cadiach, els coneixements adquirits la tardor de l’any anterior, el 1991. Malgrat tot, van tenir una batalla sense treva contra un temps inestable i tres intents infructuosos de cim. Finalment, van establir un camp 3 a 7.300 metres, per sobre d’una cascada de gel, semblava que començaven a fer les paus amb els Déus de la muntanya.
El 4 d’agost, l’Òscar va assolir el cim central del Broad Peak amb Alberto Soncini, Lluis Ràfols i Enric Dalmau. “Els camells per la marxa de tornada per la vall de Shaksgam ja s’acostaven quan els quatre van aprofitar l’única finestra possible”, rememora Diemberger en un dels seus llibres. Durant la baixada, ja nevava per sobre dels 7.000 metres.
Un gran èxit, no sense una darrera prova de resistència, un bivac forçat a 8000 metres no gaire lluny del cim, que donava un cop més ple sentit a l’aventura, i al preu que cal pagar per contemplar des dels grans cims la immensitat de les grans glaceres de l’Himàlaia, que l’alpinista tarragoní ha visitat en més de 60 expedicions.
D’aquelles gran aventures d’exploració, han arribat avui imatges gravades amb pesades càmeres de 16 mil·límetres, que ara ningú gosaria pujar a les indòmites muntanyes de cues humanes que s’ha convertit els cims més trepitjats, com l’Everest o el K2.
Si algú s’anima a explorar el Shaksgam, Diemberger va deixar un dipòsit de material en una glacera, l’any 1999. Hi ha material, benzina, tonyina… Com ens va dir aquest gran alpinista austríac, no cal que sigui un 8.000; ‘Per aquests llocs poc freqüentats, hi ha un mar de cims de 6.000, al costat de la Xina, també al Tibet Oriental’.
El Pont de Mahoma
Podem parlar de la muntanya des de primera línia de mar perquè tenim els experts necessaris. Coneix la darrera hora de tots els esports de muntanya de la mà dels millors escaladors i alpinistes del país. El Pont de Mahoma és el teu programa de referència!
