Ha estat a les 8 i 41 minuts d’aquest dijous, 27 de juliol, quan Òscar Cadiach ha trepitjat els 8.047 metres del cim del Broad Peak. L’alpinista ha trucat en directe al programa d’alpinisme de Tarragona Ràdio, el Pont de Mahoma. El tarragoní ha escrit una nova pàgina en la història de l’alpinisme i s’ha convertit en el primer català en completar els 14 vuitmils principals de la terra sense utilitzar oxigen artificial. Només hi ha 20 alpinistes a tot el món que hagin assolit aquesta fita. El primer va ser Reinhold Messner.
Han estat poques paraules: ‘Atenció Tarragona Ràdio. Tarragona Ràdio, us estimo; hem fet el cim! Sempre amunt, Catalunya sempre amunt!’. Cadiach ha assolit un cim que ha perseguit durant quatre temporades al Karakorum. L’ha coronat al costat dels millors alpinistes del Pakistan i Turquia, Mohammed Ali ‘Sadpara’ i Tunc Findik, respectivament, i del portejador d’altura baltí, Yosuf.
Ha estat una ascensió llarga i molt dura. Han trigat 14 hores entre els 7.200 metres del camp 3, d’on van sortir dimecres a quarts de sis de la tarda, i el cim.
Cadiach està baixant de la muntanya per descansar en algun camp d’altura inferior i recuperar forces per tornar al camp base. Amb el Broad, arrodoneix una de les millors carreres alpinístiques del país, amb 66 expedicions a l’Himàlaia i obertures mundials, com la ‘Free Tibet’ al Cho Oyu, el 1996, juntament amb l’alpinista austríac Sebastian Ruckesteiner.
Ja va escriure una pàgina de l’alpinisme com a primer català en assolir el cim de l’Everest, el 28 d’agost de 1985, amb el desaparegut Antoni Sors i Carles Vallès, en una expedició dirigida per Conrad Blanch. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món, sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
Conrad Blanch, cap d’aquella expedició, ha estat un dels alpinistes que ha passat per l’especial d’onze hores del Pont de Mahoma.
Un altres dels referents del món de l’alpinista, Jordi Pons, que juntament amb Emili Civis i Josep Manel Anglada van aconseguir a l’Annarpurna Est el primer vuitmil estatal i català, l’any 1074, també ha lloat la trajectòria de Cadiach.
El Broad té tres puntes, la Nord (7.600 m) on Cadiach va arribar en solitari al cim l’any 1990, obrint una nova ruta. L’any següent va començar a explorar la vessant xinesa, escalant el ‘Tarraco Kangri’ (6.200 m). I l’any dels jocs a Barcelona, el 1992, va obrir la nova ruta ‘Fem Tarragona’ pel Broad Central (8.011 m). Va ser la primera ascensió mundial per la vessant xinesa, amb Lluis Ràfols, Jordi Magriñá, Joan Gelabert, Alberto Soncini, Jesús Elena i el mític Kurt Diemberger. De fet, ara Cadiach és un dels pocs alpinistes que han coronat les tres puntes d’aquesta muntanya del Pakistan. Jordi Magriñá posa en valor l’estil alpí pur del tarragoní.
Tarragona Ràdio ha portat en les darreres quatre temporades la comunicació de les expedicions de Cadiach, a través del programa El Pont de Mahoma. L’especial del cim del Broad ha estat el número 90 i ha comptat amb onze hores de directe. Hi ha passat la plana major de l’alpinisme català i basc, com Juanito Oiarzabal.
El primer vuitmil de la llista dels 14 de Cadiach va ser el Nanga Parbat, el 1984. Van escollir la ruta Shell (Hans Shell) amb Jordi Magriñá, Narcís Serrat, Pere Benaiges i el metge Jordi Homs.
El Nanga va ser una escalada alpina; van estar set dies per pujar i baixar. Van escalar la paret del Rupal, la més llarga del món, i van creuar al ‘Mazeno’ fent també un bivac.
El febrer de 2012 va ser quan Cadiach es va proposar acabar els vuitmils pendents, i es va fixar tres anys per completar el repte. Va ser una temporada daurada per Cadiach. En un any natural va completar el seu ‘hat-trick’ alpinístic, coronant l’Annapurna i el Dhaulagiri, el 6 i el 25 de maig respectivament, i el K2, el 31 de juliol. L’any següent, hi afegiria el Kanchenjunga, el 20 de maig, i el Gasherbrum, el 29 de juliol.
Els tres anys següents van estar protagonitzats pels consecutius intents infructuosos al Broad Peak.
Dos dels 14 vuitmils els ha pujat dues vegades, l’Everest -el segon que va culminar, i el Cho Oyu, que va ser el quart.
En tots ells ha tingut bons i mals moments. El que li va costar més de superar va ser el K-2; la segona muntanya més alta dels 14, a causa del mal record per la pèrdua de l’amic Manel de la Matta, després del descens per la Magic Line, el 2004, al coll Negrotto, a 6.300 metres, per una peritonitis. No va ser fins 7 anys després que Cadiach va poder vèncer el nus emocional i fer les paus amb la muntanya que li va prendre l’amic.
Posant el retrovisor, un jove Òscar Cadiach va llegir en una platja de Tarragona un còmic sobre George Mallory que li canviaria la vida i el portaria cap a les grans muntanyes.
33 anys després de trepitjar el seu primer vuitmil principal, Cadiach tornarà a la seva Tarragona amb el repte completat i de ben segur, amb nous projectes.
1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 4 de maig de 1997
5.- Makalu – 19 de maig de 1998
6.- Gasherbrum II – 7 de juliol de 1999
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011
9.- Annapurna – 6 de maig de 2012
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
11.- K2 – 31 de juliol de 2012
12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013
14.- Broad Peak Principal – 27 de juliol 2017
