Cambrils ha recordat aquest dijous les víctimes de l’atemptat terrorista que va patir el 18 d’agost del 2017, la matinada posterior a l’atac de la Rambla de Barcelona. En un acte al lloc dels fets, al passeig Marítim, familiars de les víctimes, institucions, cossos de seguretat i emergències i la ciutadania han col·locat una flor blanca sobre el Memorial per la Pau que es va crear. Desenes de veïns del municipi s’han acostat a l’acte i han guardat un silenci escrupolós durant l’esdeveniment. L’homenatge ha durat uns 25 minuts, en els quals tan sols ha intervingut l’alcalde de la localitat, Oliver Klein, que ha desitjat que actes com aquests “serveixin per prevenir l’odi i el terrorisme”.

Klein ha recordat que aquella nit “va arribar la foscor” arran de l’atropellament múltiple perpetrat pels gihadistes davant del Club Nàutic, que va acabar amb una persona morta i set més de ferides, a més de cinc terroristes abatuts. Cinc anys després la localitat ha homenatjat les víctimes, tant les de Cambrils com les de Barcelona.

L’acte ha començat amb un minut de silenci escrupolós i la interpretació del Cant dels Ocells per part de dos violoncel·listes. Posteriorment, representants polítics, cossos de seguretat, serveis d’emergències, col·lectius que van col·laborar aquella nit i membres de diferents comunitats religioses han fet una ofrena floral al Memorial per la Pau. Finalment, tres infants han deixat anar uns globus blancs en senyal de desig de pau mentre els músics interpretaven l’Himne d’Europa. En acabar, tothom qui ho ha volgut ha pogut col·locar flors blanques al memorial.

Des del primer any de l’aniversari dels fets que l’Ajuntament de Cambrils no organitzava cap acte de record. En el segon aniversari l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va fer una ofrena floral al Memorial per la Pau en una acció senzilla. Els dos darrers anys, arran de la pandèmia el consistori havia emès comunicats sobre l’efemèride. Klein no ha descartat fer algun acte de cara l’any vinent.

Alhora, l’Ajuntament de Cambrils ha fet un manifest en el qual es recorda que el 18 d’agost del 2017 els cambrilencs van ser “colpejats durament per la violència irracional”, que va transformar la calma del passeig Marítim “en l’escenari de la irracionalitat més gran a la que el fanatisme d’unes persones pot conduir”. El text, que intercala el català i el castellà, apunta que cinc anys després “el record d’aquelles hores continua molt viu”. “Un record trist, però serè. Sense rancúnia però sense oblit”, s’indica. El manifest s’adreça a tota la ciutadania del municipi i a les famílies que ho van “perdre tot”.

Així mateix, es posa en valor la tasca dels serveis d’emergències, cossos policials i brigades municipals, així com “tots els comercials i treballadors dels establiments de la zona que van refugiar als seus locals a tothom que fugia del pànic”. Finalment, s’apunta que “ara és el moment de mirar al futur amb optimisme i confiança” i s’insta a “respectar els altres, tolerar les diferències i creure en la diversitat”, elements bàsics per a la pau però que també “ajuden a assolir la felicitat individual i col·lectiva”.

Després de l’acte, Klein ha valorat que s’ha assolit l’objectiu d’acompanyar les víctimes i ha posat en valor que les víctimes i els familiars hagin seguit tornant a Cambrils. “El fet tràgic no es pot canviar però són els primers en col·laborar perquè allò no es torni a repetir”, ha manifestat.

Per la seva banda, Maria Teresa Mariné, en representació de l’Associació de Víctimes del Terrorisme 11-M i de dues persones afectades per l’atemptat, ha lamentat que els de Cambrils “se senten víctimes de segona”. “Tots ho són, els de Barcelona, els de Cambrils i els d’Alcanar”, ha insistit. A més, ha criticat que si bé en el primer moment sí que van estar acompanyats per l’administració, des de fa temps “se senten molt desemparats”. “Estan lluitant ells enlloc que sigui a la inversa; les institucions han d’estar al seu servei, i no les víctimes anar-hi darrere”, ha expressat. Finalment, ha afirmat que alguns afectats no han estat reconeguts com a víctimes, especialment els que tenen ferides mentals i no pas físiques.