Capturar el Co2 emès a l’atmosfera, un dels grans reptes per la descarbonització de la indústria química de Tarragona. El territori tindrà plantes pilot, que ja estan en fase de disseny.

Ja existeix la tecnologia que permet capturar el diòxid de carboni en els processos industrials. De fet, ja fa temps que és fa en els polígons petroquímics de Tarragona. El repte, però, és capturar-lo quan aquest gas incolor, inodor i format per oxigen i carboni ja s’ha alliberat a l’atmosfera.

Ricard Garcia Valls, nou director del Departament d’Enginyeria Química de la URV, en una entrevista a Tarragona Ràdio.
Ricard Garcia Valls, nou director del Departament d’Enginyeria Química de la URV, en una entrevista a Tarragona Ràdio.

A Europa hi ha plantes on es captura i emmagatzema el Co2, però no tant per què les seves emissions deixin d’agreujar l’escalfament global del planeta, que també. L’objectiu passa per retenir un recurs molt valuós, que ja hi ha qui considera ‘el petroli del futur’. A Noruega, hi ha diverses plantes i el magatzem de Co2 més gran del món. També a Alemanya, i abans del 2025 a França.

I en aquest mateix horitzó que marca Europa, les 10 tones per hora d’hidrogen gris que es produeix ara als polígons industrials de Tarragona s’haurien de substituir per hidrogen verd.

Aquest vector energètic i el Co2 van de la mà. I es que cada tona d’hidrogen gris que es produeix genera 11 tones de Co2, aproximadament. O sigui, 100.000 quilos de Co2 alliberat. Ho ha afirmat Ricard Garcia Valls, nou director del Departament d’Enginyeria Química, en una entrevista a Tarragona Ràdio.

A banda de futures plantes pilot per capturar Co2, Tarragona ha de veure l’electrolitzador d’hidrogen verd més gran de l’Estat, i una ecoplanta per fer metanol a partir de residus, recorda García Valls. Per l’hidrogen verd, a banda d’abaratir cost de sistemes i de producció, hi ha un altre escull, disposar d’energia sostenible.

Garcia Valls, considera que només Tarragona dins de Catalunya té les condicions per a què aquesta transformació passi, el camí que marca la descarbonització. Recorda que tenim centres de coneixement i investigació com URV, ICIQ i Eurecat, a banda del Port amb les oficines de la Vall de l’Hidrogen Catalunya, i les Químiques.

Creu, però, que ‘cal un lideratge clar’ per trencar amb la tradició tant arrelada al territori d’anar cadascú a la seva, amb batalles de campanar.

Alerta que altres territoris de Catalunya tenen un lideratge clar i treballen per emportar-se projectes encara que no tinguin les condicions òptimes per a acollir-los, com si ho té Tarragona, però les segueixen batallant. Conclou que si es perd aquest tren, el territori està condemnat.

Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química

‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.