El 31 d’agost de 2021 es van aixecar les barreres de les autopistes AP-7, AP-2, la C-32 i la C-33, després de dècades de pagament per accedir a les vies de circulació ràpida. La concessió d’aquestes vies acabava a la mitjanit d’aquell dia i el govern estatal feia mesos que havia anunciat que no es renovaria. La seva retirada, però, ha comportat contratemps com l’augment del trànsit i dels accidents, o la caiguda d’ingressos per IBI d’algunes localitats com Sant Julià de Ramis o Bàscara. Un any després, els experts aposten per mesures com la velocitat variable o l’impuls del Corredor Mediterrani, mentre que Europa reclama un nou model de pagament en funció dels quilòmetres recorreguts i les emissions dels vehicles.

En el moment de la retirada dels peatges, la titular del ministeri de Transports, Raquel Sánchez, ja va dir que el pagament es recuperaria “en un futur”, amb un sistema “no assimilable al peatge tradicional”. Segons va indicar la ministra, l’executiu espanyol contemplava començar a aplicar el nou sistema de pagament a partir del 2024, malgrat que el mecanisme encara està per concretar.

Tal com destaca l’enginyer Lluís Puerto, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, els peatges representaven un “greuge territorial” per Catalunya. “Una via vertebradora de tot el territori com l’AP 7 estava subjecte a un peatge quan milers i milers de quilòmetres a l’Estat no ho estaven, i això es percebia com una injustícia”, apunta. Tanmateix, considera que la retirada del pagament ha tingut conseqüències negatives en forma de retencions, accidents i empitjorament del manteniment.

Pels enginyers industrials de Catalunya hi ha diverses mesures a prendre per tal de millorar el servei que ofereixen avui les autopistes. Entre aquestes, demanen fer més inversions en infraestructura i tecnologia, augmentar el manteniment de les carreteres amb concursos o concessions a empreses privades i instaurant mesures com la velocitat variable. “Baixar la velocitat progressivament a 100, 80 o 60 km/h fa que el flux pugui moure’s a poc a poc, però sense aturar-se i que en moments sense congestió, com la nit, es pugui tornar a 120”, apunta Puerto.

Una altra de les mesures que proposa l’entitat per reduir la conflictivitat de les principals vies de comunicació és l’aposta pel transport per ferrocarril, especialment de mercaderies. Així, el col·legi reclama més inversions per fer realitat el Corredor Mediterrani. “A Espanya només un 4% de les mercaderies es porten en tren, mentre que hi ha països d’Europa que estan al 17%. Això són milers i milers de camions”, defensa l’especialista.

Sobre la recomanació de la Unió Europea per fomentar el copagament de les carreteres, Puerto considera que, ara mateix, és poc possible que tornin els peatges a Catalunya. Tanmateix, reconeix que el compromís climàtic i l’esforç per fer més sostenibles els serveis públics, com les autopistes, pot fer tornar el pagament per ús. “És una recomanació que segurament caldria atendre en algun punt, però si es fa, no pot ser amb greuges territorials com s’ha fet fins al moment”, defensa abans d’apostar per fer que els diners que es recaptin reverteixin en les mateixes carreteres.

Fins a un 90% més de trànsit

Un dels efectes més evidents de la retirada dels peatges ha sigut l’augment de cotxes. A Lleida, el trànsit de vehicles per l’AP-2 de Lleida a Montblanc ha augmentat un 89,89% des que es va treure el pagament, l’1 de setembre. Segons el Ministeri, aquest tram registra un volum de trànsit diari de 18.231 vehicles, mentre que el 2019 era de 9.601. Del total, el 65,5% corresponen a vehicles lleugers i el 34,4% a vehicles pesants. En el cas dels camions, segons dades facilitades pel subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín, l’augment del seu pas per l’autopista suposa un 164% en comparació a fa un any.

La gratuïtat de l’AP-2 al seu pas per Lleida també ha motivat la reivindicació de més accessos per tal de fer-la més permeable. Així, la Diputació de Lleida va presentar un estudi per fer-ne cinc i després de reunir-se amb representants del Ministeri, s’ha aconseguit que se’n projectin dos, un a Castelldans, a les Garrigues i l’altre a Vimbodí, al límit de la demarcació amb Tarragona. Això no obstant, l’Estat ja ha anunciat també que s’estudiaran nous accessos a Seròs i a Artesa de Lleida, al Segrià.

“Mai més”

Des del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el moviment veïnal per l’alliberament de les autopistes s’ha rebatejat ara com a “Mai Més Peatges”. Desprès de la retirada de les tanques, refermen la seva oposició a tornar a pagar per circular per les vies ràpides al mateix temps que reitera la seva demanda de millores a l’AP-7 i l’N-340.

L’entitat rebutja que s’usin les xifres de sinistralitat i les cues per crear un clima d’opinió que justifiqui la imposició de nous mètodes de pagament, com la vinyeta. “La gent dirà que les xifres són escandaloses però són pràcticament les que teníem, amb una diferència: l’N-340 porta prop de 32 mesos sense cap mort. Era una via que tenia de 12 a 14 víctimes mortals cada any”, apunta el portaveu de l’entitat, Llorenç Navarro.

Per contra, reiteren la necessitat que s’habiliti un tercer carril al tram sud de l’autopista alliberada, que s’obrin nous accessos i s’estableixin protocols per actuar quan es produeixen accidents. De fet, creuen que les imatges de cues i problemes viaris a l’autopista els últims mesos venen de molt lluny. “I és clar que va carregada l’AP-7: van obligar tot el transport pesant a passar-hi des de 2018. Ho sabien. Haurien de millorar les infraestructures que va deixar Franco, tenim les mateixes ara. Han destrossat l’N-340 fent rotondes, posant línies contínues i no n’han millorat la qualitat”, ha subratllat Navarro.