Comencen els treballs arqueològics a les antigues dependències dels canonges de la Catedral, situats a l’exterior d’un mur romà del segle I a l’angle de la capella de Santa Magdalena, datada del segle XVI. L’excavació permetrà donar informació sobre l’evolució històrica d’aquest espai entre els segles I i XVI i descobrir una paret de la Plaça Sacra de 2 hectàrees, que emmarcava l’Acròpolis de la Part Alta.
L’excavació forma part del Projecte Quadriennal conjunt entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà, i continua els treballs duts a terme entre el 2013 i el 2014. L’arqueòleg a càrrec del projecte, Josep Maria Macías ha explicat que els treballs seuran les bases de la planta baixa del futur Museu Diocesà. El projecte donarà sentit a la disposició urbanística del complex monumental de la Catedral, que, com assegura Macías, és un espai que no es restringia al culte, sinó que també hi havia les dependències de l’antiga comunitat agustiniana que vivia a la Catedral.
El director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz, ha detallat que l’extensió de l’edifici on estan treballant és de 4.000 m2. Ha remarcat que el projecte museogràfic apostarà per posar en valor objectes que representen la cultura cristiana a la ciutat. La museïtzació connectarà aquests objectes a la interpretació d’estructures i espais. Amb la gran riquesa de contingut històric i artístic, lligada a un espai monumental, Muñoz està convençut que, un cop s’acabin els treballs, el recinte serà el museu d’art sacre més important de la península Ibèrica. Creu que proposarà un viatge de 20 segles a través de la història de l’església a Tarragona i el territori.
Muñoz ha recalcat que l’objectiu és tenir establert el projecte museogràfic de l’espai a finals d’any. El següent pas serà fer una taula de treball amb les administracions, per debatre una fórmula econòmica que permeti tirar endavant el projecte integral. El pressupost s’espera que sigui entre 4 i 5 milions d’euros. Muñoz també ha apuntat que la intervenció arqueològica en l’espai és vital, ja que és el que permet interpretar-lo i poder-lo mostrar a la població.