El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
35 anys, home! Ja és una edat…
Avui, August, estem de festa! No, no és que el Sunyé faci la primera comunió. És que fa trenta-cinc anys que va néixer aquesta ràdio. Pernil? No, no m’han regalat un pernil.
Quina casualitat, que jo també vaig començar a treballar en aquesta maleïda/beneïda professió. Tal com m’ha anat, diria que tinc poca cosa a celebrar. Sí, pot ser que vaig lligar una vegada a una redacció. No era una exclusiva, també ho tenien altres mitjans.
Tarragona Ràdio és un lloc agradable amb gent agradable. No els conec a tots perquè allà només vaig a donar la vara amb les meves bromes als companys que treballen. Jo els estimo a tots, fins i tot al gos del Miquel, ei, no malinterpreteu.
El Pep Sunyé jo diria que té un aparell a la gola que se’l posa a les sis del matí per tenir aquesta veu que excita els subwofers i potser també a alguna oient fadrina. La qualitat personal de la Tere Ortega i l’humor de la Sílvia no la trobareu enlloc del món. La sensibilitat de la Laura i la professionalitat de la Núria em fan veure que hi ha gent gran en una ràdio petita. Amb Joan Andreu, els tècnics, la Blanca… au, s’ha acabat el piloteig. Tots els que he mencionat m’han donat alguna cosa: o pasta o cafès gratis. Els que no he mencionat no m’heu invitat o heu dissimulat quan em veieu per la redacció dient per lo bajini «Osti, quin paio més pesat!».
He trobat la primera entrevista que va fer a la ràdio el Pep Sunyer. Va ser a la Mari Pau Huguet deixarà parats com li ha canviat la veu. (Se sent una nena en l’àudio preguntant per quan va començar a la televisió). Entranyable!
El juny del 1990 vaig anar a què m’entrevistessin, només feia cinc anys que havia nascut la ràdio. No recordo per què era l’entrevista, però sí que veig que amb el pas del temps he passat de ser una persona entrevistable a fer d’humorista trenta anys després. Però estic content perquè Tarragona Ràdio és una família formada per gent maca. I ja sabeu que no em caracteritzo per no dir les veritats a la cara. Ah, tinc una: vull cobrar més pasta. Els últims temps han canviat les sintonies i han modernitzat la programació. Aquella senyora que canta Tarragona Raaadio si cobra drets d’autor ja s’ha fet un xalet en 35 anys. Au, amics, que compliu 35 anys més. Jo tindré 95, però seguiré aquí donant la vara, ja veureu! Sí, ja ho sé, emperador, vostè també hi serà, però si no és que el traslladen a la Rambla aquí dalt vindrà a veure’l la seva tia. Ah, també té un monument? Carai, on. Ah, la Cibeles? Carai, carai, que calladet ho tenia, lladre. Per molts anys a tots.