Animals i brutícia
Bon dia, August. Escolti, ara veig que està tot ple de cagades de colom. Què no es dutxa? Sí, clar, encara no s’ha inventat… però l’aigua sí, eh emperador!
Bé, doncs un dia vindré amb una escala, una galleda, una esponja i el rentaré. Què? Sí, home, al Virgili de la Rambla ja l’he netejat alguna vegada, però, home, no compari, allà no necessito cap escala i ho puc fer assegut amb un cafè del MotoLudis. No se m’enfadi, emperador, però l’avi Virgili és molt més net que vos. Per cert que a la web de la ràdio hi ha una foto meva on li estic mirant la part més fosca de la túnica… i deu-n’hi-do el que té aquí dins. Home, clar, 2.000 anys sense canviar-se els calçotets hi ha com perquè aquí dins també tingui un bon… coliseu de feres.
Escolti, ara que parlem de brutícia. Al teatre d’allà baix sembla que hagin acampat els vàndals de pas cap a la Feria d’Hispalis, i no són precisament de reciclar aquella gent. A veure si enviar a la brigada i ja de pas que també es passin per on es reuneixen els magistrats, que també hi ha força merda.
Jo estic amargat amb els animals, en el meu cas no són els coloms ni els gatets que viuen per aquí, sinó els centurions de la Legio Móvili, que l’altre dia em vaig deixar la mascareta i per poc no acabo remant a galeres. Sí, és un bon càstig, però amb el pas del temps ja veurà que fins i tot ho fan per plaer allà baix al club esportiu.
Per cert, que em van demanar el document d’identitat, per cert, que veig que el seu DNI és grandot. Ja ho entenc que un emperador deu tenir un carnet més gran, especialment vos senyor, que perquè hi càpiga només el nom, Cayo Julio César Octaviano Augusto, cal un Din A3.