El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Articles sense valor
Ave César August. Ahir vam tenir gent que celebrava dues coses, com quan els del corredor Leone Messius guanyen els jocs Helènics i Nasticus puja de categoria. Uns, lloaven la sacrosanta Constitutionis, i d’altres celebraven els 20 anys que som patrimoni de la humanitat. Què tal, com se sent essent part de la història. Ah, que sense tanta celebració ja ho era. També és veritat!
Sap, he estat pensant que hauríem de proposar que aquests reconeixements s’ampliïn a altres llocs i persones de la ciutat. No faré falses modèsties ni punyetes, el primer que hauria de ser patrimoni de la ciutat soc jo. Vaig fer la mili a la caserna de l’avinguda Catalunya, vaig treballar al Diari de Tarragona, he festejat amb tres pubilles de la ciutat, després al Diari Més i ara alguna cosa arreplego dels de Tarragona Ràdio. Ja veu que sóc un paio llarg. De fet, la platja Llarga està batejada així en el meu honor i el parc de la marquesa és per una noieta que vaig conèixer a la Waikiki. Com? Sí, ja ho sé, August, però si no et promociones tu en aquesta ciutat, qui ho ha de fer? El perruquer del Gomis?
Després, crec que seria de justícia que a l’inventari dels llocs patrimoni de la humanitat el kiosc de la Plaça Imperial Tarraco. Quantes vegades ha vist que quedés algú amb un amic a la seva estàtua per ensenyar una quadriga Skoda que ha venut per Wallapop. Ja, ja m’imagino que aquí només deuen venir alguns amb la xicota per gaudir de Pompeia, tot i que crec que són més de l’”imperi” … dels sentits.
Un altre monument de la ciutat que hauria de ser patrimoni humà seria el fanal del centre de la Plaça Corsini, i ja de pas, aquella caseta que té un transformador dins. Sempre he pensat que allà vivia algú, perquè com s’estan posant els lloguers i els preus dels pisos acabarem vivim als confessionaris de la Catedral. Ja, ja sé que això del preu del lloguer no és una cosa que els polítics puguin regular, com l’IBI o les multes greus per deixar una moto damunt la vorera. És cosa de la naturalesa.
Per acabar, jo faria patrimoni de la humanitat els macrobazars xinesos del poblat de les Gavarres. Més aviat als propietaris, perquè com el preparatus i el seu pare, han tingut la capacitat de muntar tot un imperi venent articles de poc valor com els llibres vells, especialment els editats el 1978.