El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda


Campanya sobre campanya

Bon dia, August, com anem? Ja sap que ha començat la campanya de la Lolita? Sí, emperador, és una artista que cantava allò de “Sí, però no”. No ho recordeu? perquè ara com ara sí que tenim comicis, però la setmana que ve igual es pot decidir que no i que es faci al Nadal. Ei, que em refereixo a quan caga el tió, no al “tío” de Junts per Tarragona. De qui depèn que es facin o no? Doncs dels de les togues. Sí, ja ho sé, no són galens, però tampoc són músics i bé que condemnen artistes.

Aquesta campanya s’assemblarà a un festival de cine perquè aquests dies només tindrem moviment a les pantalles. El programa està ple de remakes de velles pel·lícules, com “Joc brut”, que també li podien haver posat “Los miqueletes”, perquè hi ha el Miquel Caine i el Miquel Keaton. Hi havia un tercer Miquel, el Iceta, però ell només va participar en posar el títol. També tindrà molt d’èxit “El preu de la veritat”, aquell film protagonitzat per Hayden Christensen, que explica la història d’un periodista que es va inventar la meitat dels articles que va escriure. Crec que el guió el van fer amb la col·laboració de Pedro J. I Marhuenda. “Tots els homes del president” i “Atrapa’m si pots” el faran a la mateixa sessió. Han escollit l’1 d’octubre proper per la projecció. No sé per què.

Escolti, i si els magistrats decideixen ajornar els comicis… haurem de sentir als polítics en una nova campanya? Ara, aquell urbà que va per les cases amb els papers acabarem invitant-lo a sopar i trucant-li per preguntar-li pel seu pare, perquè ja serà com de la família de tant de venir a portar la designació per la mesa. Miri, jo m’he lliurat d’anar a la mesa perquè el metge diu que si soc gras, tinc ja una edat i respiro pitjor que Jordi Pujol.
Vaig veure que ahir el youtube anava ple de mítings en línia. I sentint al molt honorable emperador Puigdemont vaig recordar el pes que porto a sobre des que va passar allò. No, no, no em refereixo a la declaració aquella que va anul·lar al Parlament, sinó el pes dels dos llibres de les seves memòries presidencials. Que els vaig comprar i quasi no arribo a casa.

Ja per acabar, una notícia sobre el Port de Tarragona, que han posat plaques per obtenir electricitat m’ha fet pensar en què passaria amb la campanya si hagués una apagada general. Sí, emperador, que no podríem sentir els polítics. Escolti, vostè no sabrà on està l’endoll, no? Bon diaaa!