El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Clara Zapater Caminal
Bon dia, emperador. Vinc trist perquè s’ha comès una injustícia amb una família de la nostra ciutat i això m’indigna. Es tracta de la mort d’una noia jove, una estudiant, en un cas on els jutges no han volgut fer justícia. I li explico a vostè, que és el representant del Dret Romà, d’on han sortit les normes jurídiques de mig món… que a Alemanya es veu que no coneixen.
Clara Zapater Caminal és el nom d’aquesta noia, però no és només una noia de Tarragona que va perdre la vida a Duisburg per la criminal desídia dels organitzadors d’un concert. Clara som tots. Clara és la teva filla, la meva, és qualsevol noia de Tarragona o de qualsevol ciutat del món que ha mort de forma injustificada. Però, a més de la seva pèrdua, els seus pares, la seva família, han patit les conseqüències i la ignomínia de ser víctimes d’una mofa del sistema judicial d’un país europeu, modern, del segle XXI, que ha volgut mirar cap a un altre lloc a l’hora de condemnar als responsables. Ni s’han dignat a escriure una sentència.
Ja sabeu que m’agrada parlar clar. Hola, Josep, hola Joan, hola Maria, podeu imaginar que us truquen per dir-vos que el vostre fill ha mort? Ara penseu que anys després us diuen que els responsables de la mort del teu fill estan tranquil·lament a casa sense haver-hi pagat ni un euro de multa, ni haver passat un dia a la presó.
Citar a Clara en els meus articles té una finalitat: que el seu nom no caigui en l’oblit i, ja de pas, que tots els tarragonins donem suport a una família que ha viscut dos cops terribles: la mort d’una filla i, després, la mort de la justícia. Avui a la nit, TV3 emet un «Sense ficció» on es fa un recorregut, emocional i periodístic, del cas d’aquella merda de concert de Duisburg que mai s’havia d’haver organitzat. Els que tinguin una visió analítica del que va passar coincidiran amb mi: és un amistançament entre polítics i jutges. Una clara prevaricació. Jo ja l’he vist, plorant davant la televisió. Mireu el documental i després llanceu com més merda millor a les xarxes, a veure si la senyora Merkel i el senyor Steinmeier obren els ulls i volen mirar cap als responsables de la mort de 21 joves.