El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August.
Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda


Comicis i promeses

Bon dia, emperador. Com ha anat el cap de setmana? Aquest any sembla que més tranquil que el del MMXIX, be 2019, no, se qui collons va inventar això de posar lletres en comptes de números. Doncs l’any passat vam estar entretinguts amb la campanya militar dels ibers a Urquinaona. No no era basc aquest home. Vostè no ho sap perquè ja havia tancat sessió quan va néixer, però aquest Urquinaona era un cristià xarnego com jo, de Cadis, i mira, com el Montilla, va aconseguir grans honors a la capital ibera. El que dona nom a la plaça, però, no va entrar a treballar al gas natural, perquè era bisbe i l’únic gas que li interessava era el que sortia del Botafumeiro.

Escolti, August, deuen estar pròxims uns comicis, perquè ja m’ha vingut un esclau a preguntar si jo era un home influent a la ciutat.. em demanava el vot per Paulus. L’esclau m’ha dit que al febrer, si voto al Front Cupaire Popular, em donarien deu mil sestercis que, amb el plan renovus de l’imperi, em permetria canviar els meus dos cavalls per una quadriga construïda per un tal Lexus, molt més ràpida. Anava a votar-lo, però esperaré a veure si el representant dels Paters Putatius m’ofereix alguna domus a prop del port. Tot i que m’he assabentat que els de VOX arriben fins i tot a regalar una villa com la dels Munts d’Altafullus.

Els de la tribu ibera de les escales del carrer Vaporus en comptes d’oferir viandes i cavalls parlen que el premi vindrà després d’aconseguir una Res Publica amb impostos baixos i igualtat de tracte per a patricis, plebeus i esclaus. A mi, com a esclau que soc de la ràdio, m’interessen aquests que volen que els ibers se separin dels romans, perquè així m’alliberaran.

Com? Que no faci cas de les promeses en campanya electoral? Ja, ja ho sé, però els plebeus sempre cauen en l’engany. Miri si no aquell referèndum. Deien que tindríem ja la Res Pública, i finalment no era ni pública ni privada, era RES.