El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda

Bon dia, emperador! Miri, ahir llegia per damunt els titulars de la premsa i he vist un article al Diari de Tarragona que m’ha deixat parat. Com? Sí, tenia un titular potent, però el que més m’ha sorprès és que hi ha la paraula «coño». Ja sabeu que jo acostumo a parlar en els mitjans com ho faig al bar, però, clar, veure això m’ha sorprès. L’expressió venia del que va dir aquell bigoti enganxat a un guàrdia civil amb pistola el 23 de febrer del 1981. Als que els cansa que els parli de la mili ja poden marxar. Adéu!

El 23 de febrer del 1981 el Pau Ricomà i jo vestíem de soldat. Ell estava al Pardo -tranquils que Franco ja no hi era- i jo estava a la caserna de l’avinguda Catalunya. Precisament, al mateix lloc on ara estudio dret. Em fa gràcia haver estat el 23 F de fa quaranta anys en el mateix lloc que ara sento al professor (bé, quan no hi ha pandèmia). Aquell va ser un dia curiós. Va, deixeu-me explicar els paral·lelismes entre el Pau i jo. Tots dos estàvem a les oficines fent d’oficinistes pel morro. Tots dos escrivíem a màquina els documents perquè, com diu ell, fer fotocòpies era massa fàcil i ens havien de complicar la vida en aquella absurda interrupció de la joventut. Sovint veig a amics que no han fet la mili i, vulguis o no, el temps que tu et vas passar desmuntant aquella escopeta ells van fer un màster o van ascendir a l’empresa.
M’ha fet gràcia que ens van fer formar al pati per dir això que ara sentim tant «España està en peligro». Els salvapatries han canviat poc, ja veieu. De fet,
L’únic diferent entre l’alcalde i jo de soldats és que jo era de Reus, però la més important és que ell va entrar al Congrés. No, no era com el Rufian o el Tardà, com a diputats, ell va entrar amb armes. Osti, tu, imagineu a l’alcalde creuant-se pels passadissos del Congrés dels diputats o, millor, pixant al costat del Tejero. El Pau entenc que era jove, però ja republicà i indepe, li hagués dit: «La que estais llando». El del bigoti i la pistola hauria contestat «España està en peligro, España està en peligro…». Ho aprenen de petits i ja no saben dir una altra cosa.
A mi em van anar a buscar a casa i em van portar a la caserna del Badajoz 26, que no sé jo perquè no li deien Tarragona 26, quina mania de canviar el nom de les ciutats a les casernes. Allà, vestits de rambo, amb els jeeps amb els llums encesos encarats cap a la porta i amb els rifles a les mans, imagino un repartidor de pizzes que hagués entrat en aquell moment per la porta. Pobre, hauria patit més que treballant per Glovo. En fi, que, una pregunta estúpida, ¿Per què collons hem de celebrar un cop d’estat de fa 40 anys? Més aviat s’hauria d’oblidar, no? Com emperador? Ah, que el 20 de novembre encara hi ha gent que canta el Cara al Sol? Sí, home, però això és perquè España està en peligro. Bon diaaa!