El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
El de la corda i la del Carnaval
Ei, què passa Imperator?
Avui vinc borratxo. Ho sento, però he hagut de beure per oblidar. No és perquè no hagi entrat al «pito pito gorgorito» dels autònoms. És que avui m’han dit que els del Circ volen premiar a dotze persones de Tarraco que han destacat per col·laborar en l’àmbit cultural. He mirat la llista amunt i avall, tot il·lusionat, i cony! jo no hi soc. Jo, que cada dia us porto la cultura o l’humor a casa amb el cafè, des de Tarragona Ràdio, el Diari Més… escric llibres, compro als «xinos». Qui diu que això no és cultura internacional a la nostra ciutat.
Vostè sap quants basars orientals hi ha? Comptant amb aquella mena de tinglats del Moll, al poblat de les Gavarres, tenen més superfície de venda que els PCR, o sigui el Petit Comerç de Resistència. Ah, vostè es pensava que PCR és allò que et fiquen pel nas. No, emperador, no son polvus blancs, sino aquell pal llarg que et claven a les fosses nassals com aquelles traqueotomies que feu a l’hospitium Iulius XXIII. La veritat és que els pobres de les tavernes, especialment les de vins, estan pitjor que jo, perquè ara han d’estar deu dies més sense poder obrir, per la pesta. Jo, sort que tinc a casa un orujo de la Vall de Bohí que em va regalar el Ruiz De Arbulo, el coneixerà perquè crec que ve més per aquí que jo. Tot i que, és tan fort, que a casa el fem servir com poció hidroalcohòlica per desinfectar.
Doncs, mirant la llista dels que rebran el premi al Circ veig que hi ha un que toca una campana. Ves quina cultura, la de tirar d’una corda. Un altre per organitzar el carnaval. Sí, emperador, una mena de festes Saturnàlies que vostè va autoritzar. Són dies en que es fan bacanals i mofes, i fins i tot els esclaus vacil·len als seus amos. Ja pot comptar quin mèrit té quedar amb gent que es vesteix de puta per fer una orgia, però al segle XXI. Ui, ui, quina transgressió… home! Que això ja es feia fa dos mil anys.
Ara, hi ha un dels premiats a qui si li reconec molt mèrit, té un nom que li agradarà: Sanromà. Doncs aquest il·lustre de la ciutat, que coneixen a tot l’Imperi, fins i tot a Bizanci i a Riudoms. Aquest home va crear el Tinet. Va ser més o menys quan vostè manava. Ai, mira, veig un Ricomà a la llista. No, no, Paulus no, una tal Rosae. Com que m’estimo molt seguir a la ràdio, callaré per sempre…. Au, bon vent i barca nova.