El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda

Els okupes i el Fortnite

Bon dia, August. Celebro que torni al seu lloc habitual després del temporal. Quin temporal? El de la justícia i la política respecte a les eleccions del 14 de febrer. Que si s’havia d’ajornar, que si s’han de celebrar… a veure, el que jo faria seria demanar-li al president del CGPJ, no, no és un partit, però ho sembla, que enviés a jutges i fiscals perquè fessin de president de les meses electorals. Ara tinc el dubte de si un magistrat rep un nomenament per anar a una escola aquell dia si presentaria alguna excusa o aniria. Jo, que conec algun d’una certa edat diria que… millor que calli.

Miri, enganxo aquest tema amb el dels okupes, perquè també hi tenen alguna cosa a veure ells. Però ja veurà que ho faré des d’un punt de vista modern. Heu jugat mai al Fortnite o sabeu què és? Doncs és un joc elèctric, d’aquells d’internet. Si sou de la generació X pregunteu als vostres nets. Miri, fa uns dies que he entrat en el món de la tercera edat. M’adono perquè ho critico tot i tots. Als polítics, als militars, als jutges, als patinets, als de l’Ibex 35 i… els periodistes? No, no, els periodistes som collonuts. Doncs, després de recordar que vaig veure a Franco en directe i que sé qui és el Capitán Tan i Valentina, m’ha agafat la fal·lera de fer coses de joves. No, no he dit de la Jove, els castells no puc ni mirar-los, no veu que peso el mateix que els milions que presumptament deien que havia marejat el Granados, exactament 115. No, no era el músic, però aquest també tocava bé. Doncs la dona m’ha dit que m’hi aficioni, que són jocs divertits i d’acció i així deixaré de pensar a cridar-li a la tele cada vegada que surt Abascal.
Cada dia, com si fos un adolescent jugo amb el joystic… ja hi som! No, no el joystic que esteu pensant. I veig que al Fortnite es tracta d’anar caminant per un territori i entrar a cases alienes. Doncs el primer dia que vaig jugar ho vaig deixar perquè ha estat veure com el nino entra en una casa que no és seva i ja he recordat l’Imma Rodríguez del PP amb el seu discurs que diu que el Govern ha convertit Tarragona en el paradís de l’Okupació. Després d’agafar armes a les propietats on entres, has de matar a enemics “como si ho hubiese un mañana”. Llavors quan veig el meu avatar disparant amb un fusell em recordo dels militars aquells que no els agraden els catalans. Total, que ho he deixat, i ara torno al tradicional joc dels escacs quan amenaço al rei, la figureta es mou a tota velocitat i se’n va creuant tot el tauler. Sí, emperador, només pot avançar una casella, però com és el rei se salta les normes. Té inviolabilitat i es pot “escaquejar” com els Comuns quan els hi pregunten per la Independència. Bon dia!!