El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Avui, l’home de pedra.
Foto: ©? Pep Escoda
Els romans i la Rambla
August, miri que tenim informació del món romà. Que si el carrer Major es deia Decumanus Màximus, que si les pedres venien del Mèdol, que si el Fòrum Provincial, que la Hispania citerior, bla, bla, bla. Però, jo us obriré els ulls a com era aquella Tarraco idíl·lica quan el mar arribava a aquell antic puticlub de la plaça dels Carros. Ei, que m’ho ha explicat un amic.
Tarragonins, ara us obriré els ulls a un món romà que probablement no coneixeu. Preneu nota perquè amb el temps tindreu una estàtua de l’escriba Peñalver al costat de la torre de la Minerva, per haver reescrit la història. Llavors, en comptes de pagar tres euros i mig per entrar al passeig arqueològic haureu de pagar-ne set, que els periodistes tenim sous de merda.
Doncs resulta que l’August, sí, sí, vostè, emperador, es fotia un fart de fumar porros de marihuana a la vila dels Munts que ni el Melendi. Així que no vacil·leu tant els modernets d’ara. Però, la gran sorpresa que van tenir els romans és que aquí, els ibers sediciosus, ja fumaven cigarretes per riure. Què, com us heu quedat? O sigui que, els obrers del Fòrum Provincial, quan acabaven la feina anaven cap al riu Kesser i allà, al que denominaven Barri de l’Esperança, compraven l’opi. D’aquí la frase: “L’opi del poble… iber”.
Després, un dels natius independentistes, va muntar una fleca a les portes de l’ajuntament, i d’aquí ve la paraula “Pa i circ”. M’he trobat un comerciant de la Rambla Nova que m’ha dit que els locals estan tancant i que el comerç està fotut per allà. Com a investigador he anat a mirar els llibres i, efectivament, els romans no feien ni cas a la Rambla Nova. Ells anaven del Fòrum Local al Fòrum Provincial, a la Via Augusta, al Circ, a l’Amfiteatre, però… per què cap historiador parla de la Rambla Nova? M’ha estranyat. Ah, ja ho sé… igual es deia Conde Vallellano.