El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Feliç any 2023
Avui, amics vull desitjar-vos un feliç any 2022, vist que el 2021 ha començat igual de merda que el 2020. Però, la veritat és que després de sentir l’últim ple, ja no sé si estem al 2050 o al 1961. Per cert, que el 13 de gener d’aquell any vaig néixer, així que vagi avisant a aquells de les trompetes. Sí, aquells que anuncien la seva arribada al portal del Roser. Home! Ja posats els hi podria dir que toquin l’Aniversari Feliç? Com que no sabran fer-ho. Va, que li ensenyo. (Se sent música de trompetes). Més o menys així estaria bé.
Us he desitjat també un feliç 2020 perquè el Ricomà l’altre dia al ple va dir una frase de “Regreso al futuro”. Viñuales ja ho va anunciar setmanes enrere: “Creiem que seria molt i molt interessant que vostès poguessin viatjar en el temps enrere”. Sentiu, sentiu al Ricomà el que va dir: “Desitjar-vos una bona entrada d’any, que sigui un any per tots millor que 2021”.
Però no va ser només l’alcalde qui manega els anys com si fossin partides pressupostàries, sinó que la Carla Aguilar també té una visió molt particular de com passem d’any.
Carla Aguilar: “Aquest any 2020 ha estat totalment excepcional, i el 2020 també serà molt diferent dels altres”. Jo crec que a la Carla no va anar a classe el dia que a matemàtiques van ensenyar el número 21. Els altres consellers diria que, directament no van anar a classe. Però Fortuny va fer un aprenentatge autodidàcta amb un àbac dels xinos que li van regalar de petit. Per això li quadren els pressupostos.
Canviant de tema. Ja veu emperador la que s’ha format amb la neu? Increïble. Per cert, que jo soc “gafe”, bé, com es diu en iber: malastruc. No, no és perquè m’agradi portar roba de color groc, és perquè m’ha passat una cosa increïble. Vostè recorda aquells aiguats que van haver-hi a l’octubre de l’any 1994? Doncs aquell any vaig anar a Porrera com a escriba del Diari de Tarragona a fer un reportatge de les destrosses que van fer aquelles pluges. I aquell cantant de l’estaca, el Lucius Llacus, el vaig trobar per allà i em va dir que l’aigua havia destrossat un celler de la família.
Ahir vaig tornar a Porrera amb una quadriga de 16 cavalls, quatre per quatre, per poder avançar sobre el gel. I, no s’ho creurà, el mateix celler ha tornat a esfondrar-se ara per culpa de la neu.
Ara ja entenc perquè a la ràdio s’estimen més que gravi els programes a casa. L’última vegada que vaig estar era l’últim dia del Pepus Bonetus. Au, bon dia i feliç 2023.