El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
La vella platja llarga
Bon dia, August! Vinc de la platja llarga. No, home, de banyar-me o posar-me cara al sol no. He anat a passejar per mirar a veure què canviarà amb la proposta municipal de tornar al passat. Sí, eh, però de bon rotllo, eh, no penseu que ara estaran prohibits els biquinis o el top less. Pel que he llegit, dues dones, la Glòria i la Filomena es veu que van anar a passejar per la platja amb els seus nebots. Com que eren una mica brètols s’ho van carregar tot. Sí, ja ho sé, emperador, que explicar les coses així no em farà millor periodista, però potser la gent entén les coses millor que com les explica Antena 3, que probablement diria que dues borrasques terroristes van destruir la platja.
Doncs per un moment he imaginat com seria la platja llarga a la seva època. Com? Que no estava allà? Carai, què la van comprar a l’Ikea i la van muntar als anys seixanta, quan arribaven les sueques i «La família i uno más». Ah, que el mar entrava més endins? Ho recorda vostè? Què interessant, així on estava el port de Tarraco, ah al carrer Caputxins. Però això està molt alt. Ah, què ruc, clar, no així no necessitaven grues per descarregar.
Doncs ara que penso, si el mar entrava tant a dins, segurament Cala Romana d’ara seria com Empuria Brava, amb xalets amb barqueta i port particular. Home, tal com està el tema de la mobilitat, amb pàrquing que no funcionen, patinets per tot arreu, 30 per hora… igual sí que seria més apropiat tenir una barca i, per exemple, per anar a Torredembarra en comptes de la A-7 tinguessis un zodíac amb radio-cassette extraïble, això sí.
Miri, he decidit documentar-me sobre com era Tarraco. Mira, ja que vivim aquí, millor saber si el pis on vius hi havia un cementiri iber i el fantasma del meu veí ha sortit d’allà.
Doncs diu un geògraf romà, Poleo Menta, crec que es diu. Com? Ah, que el coneix i que es diu Pomponio Mela, perdoni, perdoni. Doncs aquest home va deixar escrit allà pel segle I que Tarragona era una ciutat opulentíssima. Jo, de seguida he pensat que ho era perquè ja llavors tenien l’IBI més car de tot el Mediterrani. Crec que va ser llavors quan es va redactar el POUM que encara no s’ha posat en marxa. És com quan compres una rentadora i te l’ha deixen a casa i et diu el transportista: «Ara vindrà un tècnic a posar-la en marxa». I tens fills i néts i la rentadora està allà, tu ja has mort i els teus néts et porten la garantia a la làpida «Mira, avi, ja funciona!». Com? No, no cal que em porteu el projecte del POUM a la meva tomba, crec que fins i tot mort ho recorreria. Bon diaaa!