El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Obro la porta o no?
Estic estudiant Dret com podria seguir un curs per conrear xampinyons a les golfes. Per què? Perquè després d’anar a una classe de Dret Penal sobre el respecte absolut que s’ha de tenir pel domicili, en totes les seves versions -sí, una habitació d’hotel també- veus per la tele que han rebentat una porta perquè dins hi havia música. I, després la mateixa cançoneta: és que els policies no saben com actuar, és que ens deixen sols, és que tenen raó, és que són delinqüents i s’ha d’actuar de forma contundent. Doncs, no. El domicili personal és inviolable si no s’ha d’accedir per salvar una persona o comprovar que dins hi ha una plantació d’herbes aromàtiques.
I, com està passant últimament amb totes les normes, reglaments i lleis, cadascú les interpreta com li passa pels ous. Clar, el ciutadà sempre és al que li rebenten la porta o la cara. És que no hi ha un organisme superior que pugui posar remei a les barrabassades? No em serveix el Suprem, ni l’Audiència Nacional, ni cap jutjat on decideixen els de sempre, que decideixen el de sempre. Ni la Policia té carta blanca, ni els jutges la tenen. Els magistrats i fiscals de veritat, i en conec uns quants, respecten al ciutadà. Un detingut després d’una entrada il·legal a un domicili que demana un Habeas Corpus… i li deneguen. I sí, els que fan una festa il·legal estan actuant malament, però això no és una excusa per saltar-se la norma. Estem en una democràcia bonica, com per pintar-la a un quadre i penjar-la al Prado. On estan els Col·legis d’Advocats, o les associacions de jutges per aturar aquesta dinàmica. Agafaria els manuals de Dret Penal i faria un Farenheit 451. Mira, molt adequat el tema del qual parlem!