El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Pasta
Ave August: Avui és un dia en el que li parlaré de pasta. Sí, sí, d’això tant bo que mengeu a Itàlia, però també d’allò que fan a uns restaurants molt especials que es diuen bancs i on cuinen pizza de euros sense pinya, que fan les delícies del magistrat Fortuny,.
Ara que ho diu, fa temps que ja no veig aquell banc típic amb un caixer amb corbata encantat de comptar els bitllets que hi ha dins el sobre que vostè deixa damunt del marbre. Ara? Ara si vas a CaixaBank estàs en una espècie de botiga de mobles on els empleats són robots que van amb tauletes electròniques. Els sestercis es deixen en una màquina i fins i tot sense sortir de casa pots pagar un cavall que t’hagis comprat. Sí, home, ja sé que vostè també ho pot fer, però enviant un esclau. Aquí l’esclau del banc ets tu.
Anem al gra, bé, a la pasta. Els del Circ de la Font han dit que els diners que tindrem l’any que ve per gastar a la ciutat seran 17 milions de sestercis. Jo, de seguida he pensat que després de la que estem passant amb la pandèmia, agafarien les monedes i ens donarien a cada ciutadà 150 euros per gastar en el que voléssim. Jo ja havia pensat en anar a un bon restaurant a fer-me un homenatge, quan he llegit que no, que ho dedicaran a això que ells diuen “partida d’inversions” de punta a punta de la ciutat, que vol dir que per saber on han anat a parar els diners necessites als del CNI. Ah, calli, que igual això de “punta” es referia a la Móra. Ara recordo, que volien fer un llac artificial allà. Em sembla fantàstic perquè en l’últim any un 0,01 per cent de la població ha anat a aquella punta de la ciutat. Tot i que si jo fos alcalde el que faria seria dedicar-les a Bonavista. Com que no vull ser tan imprecís com els polítics li diré el projecte que he pensat: es tracta de convertir el mercadillo aquell en un centre comercial de 14 plantes amb ascensors de vidre, estil d’aquells del Corte de la Britannia. Jo cada vegada que he anat acabo derrotat, per anar de punta a punta has de recórrer la mateixa distància que una quadriga de punta a punta del Circ Màxim a Roma. De gent, més o menys hi ha la mateixa que al circ de Roma, que per aparcar la quadriga has d’esperar que algun dels rucs dels carros tinguin gana i marxin.
L’altra pasta de la que li volia parlar és la que es farà servir per un concurs de gastronomia que organitzaran els del Patrunatus de Turisme de Tarraco. Però, miri, ja li parlaré demà que ara m’ha agafat gana i a casa no tinc pasta, ni de la del Trastévere, ni de la del Fortuny. Bon dia!