Bon dia, August. Vinc preocupat perquè els pedagogs diuen que tinc poc cap pels estudis. I ja se sap que aquí a Tarraco, qui no estudia, ha d’anar a fer de centurió. I jo, la veritat, com els pretors i magistrats d’aquesta zona -que més endavant els diran catalans- no soc gaire d’enfrontaments militars per aconseguir sobiranies.
Doncs amb la pesta, els de l’Assamblea de Barcino han decidit que ja no entrem a l’Academia per por a encomanar-nos la malaltia. O sigui que en comptes de tenir Plató al davant, el que han fet els pedagogs és un bon plantón. Si vostè Emperador, veiés com estudiem ara, cauria del pedestal. Doncs ho fem a la nostra domus amb un procediment que els enginyers de l’imperi li diuen la Red, però els més moderns el coneixen com Inter-netus. És com si el pedagog fos el seu veí i parlés amb ell per un forat quadrat a la paret. Si, més o menys com el que s’utilitza per donar menjar a un pres a un trullanum, excepte Villarejus, Brutus Barcenus i Urdo Garinus, que aquest fan orgies i bacanals tot i ser presos.
No passa el mateix amb els ibers captius que diuen que van contravenir les Constitucions del Príncep, o sigui, de vostè emperador. Ells ho passen més malament perquè l’Imperi no els veu amb bons ulls, com els de la Gàl·lia, perquè volen sortir de Roma i van fer uns comicis que va acabar en una batalla. Els filòsofs l’anomenen la batalla del Piolinus, perquè van arribar en quatrirremes al port de Barcino amb les ordres d’arrassar tot el que trobessin al davant. A les posades se sentien els crits dels centurions: «Que nos dejen actuar». No, no eren actors de mim, però… ara que hi penso… potser una mica sí.
August, fa dos dies que dic que seré breu i son els dos dies que més he parlat per la TarracoVoce. A més, avui, sospito que massa i tot, i els del partit dels Paters Putatius m’enviaran a la presó, llavors sí que tindré una finestreta a la paret per on m’alimentaran… i no serà l’Skype de l’Internetus. Bon dia.