El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda

Reunió amb la Pastor, ovelles mortes

Bon dia. Abans de res, August, vull dir-li que el druida Eduard Boada ha sortit de l’hospital i està bé. (aplaudiments). Tots estem molt contents i esperant per anar a la seva taverna a poder veure’l, amb v baixa; el mateix interès que tenim en anar a beure, aquesta última amb b alta.

Per cert, que últimament sembla que treballi a premsa del PP, perquè cada dia els menciono. M’és més fàcil fer acudits, què vol que li digui! A veure, l’Alejandro canta, treu emoticones als seus vídeos… ah, i les seves idees polítiques també canten, veieu com és l’objectiu més fàcil pels que treballem fent conya.

Doncs avui ha passat per Calafell la vicepresidenta segona del Congrés, l’Ana Pastor, que ha visitat als hostalers del Baix Penedès per donar-los suport en aquests moments tan dolents. Doncs aquesta digna representant del PP…. Com? Que això de digna representant és molt antic? No, emperador, no, quan parlem del PP s’ha de precisar perquè per Gènova han passat dignes i indignes? Parlant del tema Paters Putatius, només diré un nom: Bárcenas. No cal que segueixi, no? Villarejo ja està a un hospital, no se jo si seria molt valent explicant secrets de família. Quin enredo! A què em recorda això… ah! Aquella sèrie de la tele dels 90. Recordeu com començava? Va, que us ajudo. (sintonia).

En capítols anteriors vam conèixer la història d’A.P. Bigotes, F. Granados i F. Correa. Aquesta és la història de dos germans: L. Bàrcenas i M. Rajoy. Els Bàrcenas tenen més secrets que diners. Els M. no tenen tants diners com els Bárcenas, però sí tants secrets com ell. A l’últim episodi, el cap de policia Villarejo va informar que li havien encarregat un informe sobre… ja m’estic enredant i a mi els maleters només m’agraden per ficar els calçots quan vaig a comprar a Valls. Per cert, que l’Anna Pastor, per si no ho sabeu s’ha fet unes samarretes on posa “Jo, al Congrés no jugava al Candi Crash”. M’ha regalat una, quina emoció! Però no m’entrava, tot i que era la talla més gran. Una llàstima. Una qüestió de talla… política.

Bon diaaa!