El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Un cubata de futurae
Ei, August, què passa? Vinc una mica esverat perquè he anat a casa del Boada, el druida, i com que sap que soc de vida, m’ha donat a beure una poció. Era de color verd, una mena de menta amb llima, allò que es prenien a aquells establiments de lucernes vermelles de Pompeia. La qüestió és que el Boada m’ha dit que estava fent experiments amb l’alambí per trobar una vacuna per a la pesta, però que necessitava algú per provar-la perquè li semblava que allò no anava fi. Així que he pres un glop d’aquella potinga. M’ha advertit que no m’espantés, que segurament veuria el futur durant una mitja hora, però que després tornaria al 2020. Jo li he dit que, ja posats, si li podia afegir una mica més de peppermint i que torni a l’estiu del 2021. O, millor, quan tornin a fer les municipals, a veure si guanya la sacerdotessa Carola Aquila i fa del circ de la font una protectora d’animals.
Doncs ha passat exactament el que deia el Boada, que m’he trobat en el futur. Quina alegria veure la hipoteca pagada! I, en les meves al·lucinacions he vingut aquí mateix i ¡quina sorpresa! Segueix la seva estàtua, però al costat hi ha la meva. Segurament han hagut de fondre tots els canons de la muralla per obtenir ferro només per fer-me la panxa. No vaig vestit com vos, emperador, sinó amb un xandall, com si fos un heroïnòman del barri de l’Esperança. Plorant, he llegit una placa: «Al periodista Moisès Peñalver, que va morir en la misèria, tot i el seu enginy, i que pagava cada mes la quota d’autònom». Com? Sí, home sí, es clar que és una indirecta.
Després, amb la ment, he volgut anar al Serrallo, però ja estava sota les aigües. Però com que el Savierus Vecianus és un bon comerciant, segueix donant dinars sota el mar. Es veu que es va enfrontar a l’expropiació que va fer el besnet de Paulus l’any 2310. I ja sabem el caràcter que tenen els pescadors! Així que els comensals del seu restaurant, estan amb l’aigua al coll, com tot el barri.
Bé, he de marxar, ja li explicaré un altre dia més coses del futur, com la fusió de l’Hispaniol i dels de Barcino després de la marxa de Bartomeus. Ah, el president blaugrana és un tal Chen Yansheng junior.