El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar!
Foto: ©? Pep Escoda
Un violoncel per al meu aniversari
(Música feliç aniversari)
August, avui he començat així la càpsula perquè és el meu aniversari. Ara ja em pot dir que soc Can Seixanta. Però també perquè si ha sentit, la música del feliç aniversari és d’una orquestra de corda i vent. I a la corda em referiré ara. No, no tornaré a parlar del campaner de la Catedral… és que tinc ganes que la informació policial torni a la normalitat perquè les notícies són més per riure que per plorar.
Miri, tres delinqüents van entrar a un pis del carrer Ritort i Faus a robar. Què? No, no, no se’n van endur joies, ni una tele, ni un mòbil… es van emportar… un violoncel. Un instrument de corda d’un metre vint que van despenjar des del balcó sense corda. S’imagina l’escena: tres homes baixant el violí de Tkachenko. Després, paios intel·ligents ho van penjar a Wallapop i la víctima del robatori va quedar amb ells -i quatre policies més que van voler anar- per què tenien curiositat en veure l’instrument.
Ara que he fet els seixanta anys m’he proposat fer canvis a la meva vida. Curiosament, i mireu amb quina habilitat filo el guió d’avui: canvis i música. Ahir vaig estar buscant l’emissora amb la ràdio a la dutxa perquè no sentia aquelles sintonies que acompanyen aquest article. Per cert que aquell “Tarragona Ràdio” es devia gravar el 1971 i aquell cor de nens deu estar a punt de jubilar-se.
Ahir, com que no sentia la musiqueta vaig pensar, osti, tu, el Ricomà que ha venut la ràdio als socialistes i han fet un Radio Nacional de España 6 per treure algun caleret que faci content al Fortuny.
Pensava que em tocaria anar al parc de la Ciutat amb una caixa de fusta i declamar les converses amb l’August a l’estil de Hyde Park de Londres. Doncs m’ha semblat tot un detall el que han tingut els del Circ de la Font, m’han donat una subvenció per celebrar el meu aniversari. Ells ho han considerat un projecte cultural que jo segueixi viu a aquesta edat. I vosaltres, els de Tarragona Ràdio, heu tingut tot un detall estrenant músiques. Què? Què diu que m’he deixat? Sí, el guió era aniversari i música. Ah, el robatori…. Vostè ha vist el que em paguen aquí? Bon dia!