El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda

Vint anys d’humanitat

Felicitats, emperador. Miri! Li porto un pastís amb 20 espelmes per celebrar que fa dues dècades que vostè és Patrimoni de la Humanitat. Ei, poca conya, que aquest titolet el protegeix més que una alarma del Securitas Direct, si no pregunti a l’advocatus Consalvo Boierus.

En formar part del patrimoni històric, si algú gosés fer-li alguna destrossa, s’hauria d’enfrontar a una multa terrible de la guardia urbana, si et fan pagar 200 sestercis per deixar la moto a una vorera, què no farien si li arrenquen el cap. August, ei, que els déus no ho vulguin. Però també s’enfrontarien a l’Ostia d’Herman Pinetus. Com? No, no és que tingui un xalet al port de Roma, com Paulo Iglesias. Miri, per què ho entengui: a l’actualitat, les venjances ja no són com les de Brutus, amb punyals i espases, s’estila més el mastegot de gladiador. Encara que… mirant les notícies que arriben de la Dacia, la Galia i l’Austrialis dels últims dies, no sabria què dir-li, potser sí que tornem a ser uns vàndals.

Jo, personalment, m’estimaria més no haver d’enfrontar-me dins el circ amb el magistrat Pinetus, és un home alt, en tots els sentits. Ho ha de ser per estar per damunt de tantes crítiques que li plouen.

Els que es veu que no són patrimoni de la humanitat són els autònoms, i especialment els que tenen tavernes i posades, perquè amb això de la pesta no poden tenir clients a les seves taules i només poden vendre com si fos una parada de viandes del mercatus de Corsini. I ja torno a mencionar el port de Roma, perquè crec que a Barcino hi ha hagut osties de tots els colors, però especialment de la facció blava dels Mossos.

És normal que estiguin enfadats, entre vostè i jo, no seria un bon moment per apujar el sou del Preparatus i fer que els esclaus paguem més al Forum Tributari en temps de pesta. Però, ja sap que entendre els pretors i els magistrats és més difícil que envair els vascones. Vostè ho sap bé, que aquells llencen pedres de 200 quilos i parlen després. Una cosa, August, vostè que és qui mana a un imperi, em podria dir que li passa a l’emperador Trumpus? Es veu que vol seguir manant als magistrats del país… sí, sí, ha perdut les eleccions, però li costa deixar la corona de lloré . Més o menys el que els hi passa als Paters Putatius del pretor Paulus Casadus Titulatis. Un que també “lloré”, perdó “lloró”.

Converses amb August. Divendres 06 de novembre