El periodista Moisés Peñalver conversa cada dia amb l’emperador August. Es veu que tenen moltes coses a dir-se, i fan un repàs a la realitat de la ciutat de Tarragona filtrada pel sedàs de l’humor, es clar! 

Foto: ©? Pep Escoda

“Volver a empezaaar”

No s’ho creurà, August, però m’he perdut. Amb això del parèntesi nadalenc, fa tant de temps que no vinc que he acabat parlant a l’estàtua dels despullats. De fet, és un clic d’ull del destí, perquè amb això de la pesta acabarem en pilotes. No només perquè no tindrem un denari a les butxaques, és que ja no hi cabem dins la roba amb tants torrons. A això s’ha d’afegir la “rave” que van fer els Ibers del Circ de la Font després d’aprovar els pressupostos. On ho van fer? Bé, aquestes festes multitudinàries s’acostumen a celebrar en llocs així allunyats i deshabitats. Sí, sí, emperador, ho van fer a la Savinosa. La guàrdia urbana no sabia què fer perquè, clar, com li fas la prova de drogues a un alcalde sense que després acabis tornant la placa i donant xerrades als nens de P3 sobre els colors dels semàfors.

Doncs sí, August, m’he engreixat al “cuadrado” -no, no, el Gustavo no, el que vull dir és que he guanyat el doble de pes perquè ja m’havia engreixat amb això de la pandèmia quan han arribat les festes saturnàlies. Jo cada vegada m’assemblo més al conseller de la fortuna i vostè manté la línia, com l’alcalde, que sempre us veig igual, ni us engreixeu ni us aprimeu.

Escolti, emperador, ara que m’hi fixo… us sembleu molt. És més, si un dia porto la maquineta i li retallo el cabell, sou iguals. Sí, té raó, potser seria més apropiat no tocar el cap d’un emperador i que sigui el Pau qui es deixi créixer el pel. Us assembleu menys en el sentiment, vostè seria més com el Fernàndez, com ho diríem, més imperial i ell és més dels Ibers, tot i que diuen que els de la tribu del riu cada vegada festegen més amb els de la facció vermella del consol Salvatorus Ínsula, que ara deixa la gestió de la pesta per venir a manar a Barcino i intentar que els Ibers tornin a estimar l’imperi. No sé com ho aconseguiran. Com? A base de sestercis i de pavimentar moltes vies amb quitrà i amb trens? No, no, jo crec que la cosa anirà més d’entapissar poltrones. Sí, sí, ja marxo. Bon dia!