Una recerca de la URV reivindica la reutilització de les centrals nuclears un cop descontaminades. La primera serà la de Vandellòs I, construïda fa 50 anys i que el 2028 començarà la darrera fase del període de latència per la seva descontaminació.

Tancada des del greu incendi de 1989, es planteja convertir-la en un centre oncològic públic de protonteràpia, sense descartar altres usos com un museu o un campus universitari. L’estudi, elaborat com a treball de final de tesi per l’arquitecte Carlos Gonzalvo, no només analitza Vandellòs I, també la resta de centrals de l’Estat per a posar en valor el seu potencial per futures aplicacions.

Els grans murs de formigó, de més de 5 metres d’amplada, a més dels grans espais interiors ofereixen moltes possibilitats, segons ha explicat en una entrevista a Tarragona Ràdio. Assenyala la necessitat de posar en relleu el seu valor arquitectònic, paisatgístic i patrimonial, i deixar enrere la por i els estereotips.

powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

Gonzalvo també ha entrevistat per la recerca Antonio Fernández Alba, un dels tres arquitectes que van construir les centrals del territori, i com es van escollir els emplaçaments. De fet, Vandellòs s‘havia d’erigir en un principi al municipi de Pals, al Baix Empordà, però la pressió popular va fer decantar la balança cap a un territori menys poblat, la zona de Vandellòs i l’Hospitalet, a tocar del mar.

En el seu treball aporta dades difícils d’aconseguir de les centrals, com els plànols de construcció i detalls dels habitatges socials per als treballadors. Aquest doctor en arquitectura per la URV creu que ara és el moment de pensar què volem fer amb aquests edificis en un futur, i ho planteja com un repte de territori, que involucra el teixit social, empresarial, administratiu i cultural del seu entorn.

Els tres reactors operatius a Catalunya estan a les nostres comarques i tenen una vida limitada. Si bé estava previst aturar la seva activitat a mitjans d’aquesta dècada, el Consell de Seguretat Nuclear va aprovar prolongar-ne la vida útil fins al 2030 en el cas d’Ascó I, 2031 per Ascó II i fins al 2034 per Vandellòs II.