Els abusos bancaris són un dels grans escàndols dels últims anys. Les entitats financeres han abusat dels seus clients col·locant-los productes financers d’alt risc que en molts casos han estat negocis ruïnosos tant per a particulars com per a empreses. Des de les conegudes participacions preferents, l’estafa de les clàusules sòl, les accions d’entitats emeses en moments en els que aquestes entitats anaven cap a la fallida (Bankia, Banco Popular) i altres modalitats menys conegudes com les hipoteques multidivisa.
Unes pràctiques que vulneren tota mena de legislacions, que exigeixen garanties que quan es ven un producte financer el seu comprador ha de verificar que realment comprèn allò que compra, un principi que les entitats s’han saltat de manera sistemàtica.
D’uns anys ençà, els tribunals van prendre consciència d’aquests abusos i van començar a donar la raó als afectats de manera molt majoritària. No obstant això, donada la baixa cultura del litigi que tenim a aquest país, encara hi ha massa gent que ha sortit perjudicada però que renuncia a exigir la reparació de la injustícia per la via judicial, tot i les bones perspectives que marca la jurisprudència.
Lluny de rectificar, moltes entitats financeres continuen perpetrant productes financers tòxics que a la pràctica suposen un abús. Cada cop són més sofisticats, però segueixen presentant una constant: amagar informació sobre el risc real d’aquests productes als estalviadors.
En parlema amb Joan Andreu Reverter, advocat, president de la Comissió de Dret Bancari de l’ICAT.