Recentment, França ha aprovat castigar penalment la pràctica y promoció de les anomenades teràpies de conversió. El parlament francès va votar unànimement (146 diputats) a favor d’imposar multes i penes de presó a qui les practiquin, penes que s’endureixen especialment quan la víctima sigui un menor. Aquesta mesura, que arriba 40 anys després de la despenalització de la homosexualitat, equipara França amb països que ja ho contemplen en el seu codi penal, com Alemanya o Malta. Bèlgica, Holanda i el Regne Unit s’hi sumaran properament, i ens consta que l’estat espanyol està preparant un avantprojecte de llei.
Sota el crit “No hi ha res per curar”, diverses associacions lluiten contra aquestes pràctiques i ofereixen assessorament i protecció a les víctimes. Avui parlem amb Saúl Castro, president de la Asociación española contra las terapias de conversión.
Ja ens adverteix d’entrada que la diversitat de mètodes es tan amplia, que la primera dificultat rau en trobar una definició prou acurada. L’ONU i altres organitzacions internacionals entenen les teràpies de conversió com una amalgama de pràctiques que tenen com a objectiu modificar o anul.lar la identitat i/o expressió de gènere i orientació sexual de les víctimes, segons els cànons cisheteronormatius. Aquestes pràctiques poden anar desde tallers per ensenyar a lligar fins a prescripció farmacològica o electroshocks, entre d’altres. “Son prácticas fraudulentas que actúan bajo la LGTBIfobia social estructural y se aprovechan de la vulnerabilidad de las víctimas”
Segons Castro, hi ha una evident tendència internacional a criminalizar las teràpies de conversió , cosa indispensable per què els perpetradors tinguin una por real al càstic: l’efecte dissuasori d’una pena de presó és més fort que el d’una multa. També seria una manera de garantir la protecció jurídica de les víctimes, ja que inclouria mecanismes de garantia legal.
L’Estat Espanyol no es pot quedar enrera. Ara mateix hi ha 6 comunitats autònomes que regulen aquestes pràtiques (Catalunya no) pero no de manera efectiva. Fa temps que no es modifica la legislació per avançar en els drets LGTBIQ+ i la poca legislació que hi ha, no s’executa. “En España vivimos de boquilla. Falta aterrizar las políticas en la sociedad y materializar esa protección a la diversidad con la que los políticos tanto se llenan la boca”, afirma Castro amb contundència.
Què està fent Espanya al respecte?
Preparant un avantprojecte de llei que hauria d’estar aprovat aquest 2022. Al menys així ho ha fet saber l’Asociación al Ministerio de Igualdad, amb qui s’ha reunit vàries vegades per fer-li arribar les seves recomanacions. Tenen la impressió que no es pot deixar refredar, s’ha d’aprofitar el moment ara que les forces polítiques són favorables a l’autodeterminació de gènere i després que el canvi en l’executiu hagi apartat els sectors més transfòbics.
Entre aquestes recomanacions, està la de tramitar la proposta com a llei orgànica, perquè només d’aquesta manera es podria modificar el codi penal. Paral.lelament, la fusió de la llei trans i la llei LGTBI, s’està tramitant conjuntament dins el Consell de Ministres amb la intenció de registrar-ho al Congrés abans de mitjans d’any i reprendre el tema quan es retorni a l’activitat parlamentària regular.
Saúl Castro té l’esperança que tot plegat es resolgui dins el 2022.
.