Dura, cruel, amarga i devastadora. No hi ha una altra manera de descriure la derrota que va patir el Nàstic aquest dissabte al Nou Estadi durant la final d’ascens a Segona Divisió. Amb 14.531 aficionats i un ambient de luxe per enfrontar un Màlaga que portava avantatge des de l’anada (2-1), Tarragona es va convertir en un infern momentani pels andalusos, que van fer la seva feina acompanyats d’un arbitratge molt qüestionable.
El partit iniciava amb la tensió i els nervis d’una final digna d’una altra categoria, amb un mosaic que demostrava el vincle que l’equip ha generat aquesta temporada amb l’afició: “De pares a fills, d’avis a nets”.
Abans de l’encontre, hi va haver baralles entre grups d’aficionats a prop del Nou Estadi, però això no va tacar l’ambient màgic. L’estadi era ple des de l’escalfament, i el Nàstic va sortir a totes.
Concha, Pablo i Gorostidi van generar les primeres, amb el càntabre molt actiu per banda i l’asturià caçant gairebé tot el que li arribava en altura. Nacho també la va tindre dins l’àrea, demostrant que el domini dels de Vidal els primers minuts va enfonsar al Màlaga al seu propi camp.
En els primers 45 minuts, el Nàstic no va haver de lamentar ocasions de perill del Màlaga, que no va tindre cap ocasió clara fins a la pròrroga, ni cap xut a porta fins a la segona meitat.
La pressió grana va generar desconfiança en els andalusos durant la primera mitja hora, però a poc a poc van acomodar-se amb un resultat que els hi valia (0-0). La poca efectivitat grana, tot i les ocasions, també els ajudava.
Pèrdues de temps amunt, i intents del Nàstic avall, la primera part acabava amb un Gimnàstic mentalment molt connectat i sabedor què la remuntada era possible. Joan Oriol havia tingut l’última amb un xut que fregava l’escaire d’Alfonso Herrero i deixava amb la mel als llavis a tota l’afició.
“Avui no contestaré cap pregunta perquè creiem que els protagonistes no hem estat nosaltres”
dani vidal
El partit es reprenia calent després de diverses accions agressives per part del Màlaga, que continuaria amb el seu pla. L’inici de la segona part va tornar a ser pels grana, que sortien amb tota la ràbia del món buscant el gol.
El que trobarien seria l’expulsió de Nacho González al minut 64 després d’una acció que era falta dels andalusos, i no del defensor local. Nacho, que ja tenia groga, marxava al carrer amb dures protestes que després es veurien reflectides a l’acta arbitral.
Els de Dani Vidal es quedaven amb 10 jugadors i tot semblava perdut, però amb inferioritat, curiosament, el Nàstic va ser “superior”. Després d’una ocasió clara de Gorka dins l’àrea que evitava Einar Galilea, van generar l’1-0 amb d’una rematada d’Alan Godoy de cap també dins una àrea petita que els de Pellicer no van defensar bé a assistència de Santamaría.
El canari feia el seu sisè gol de la temporada amb el Nàstic i posava dempeus tot l’Estadi, que tornava a creure en l’ascens. Els canvis de Vidal van ser molt efectius, i van refrescar l’equip, que començava a patir físicament. Pablo va sortir amb molèsties i més d’un jugador (Gorostidi, Joan Oriol o Trigueros) estiraven les a cada pausa del joc.
Els malaguenys, que es veien fora de l’eliminatòria, van xutar a porta per primera vegada en tot el partit i van espantar diverses vegades el Nàstic per la banda dreta. Pol Domingo va fer un gran partit en defensa, però va haver d’ocupar el tercer lloc en la defensa de cinc i, amb Jaume Jardí de lateral, l’equip va patir.
El partit marxava a la pròrroga amb els dos equips molt confiats i preparats per 30 minuts més de futbol. Uns per defensar tot el que poguessin, els altres per carregar tot el seu arsenal ofensiu.
La sorpresa arribava aviat. Al 93′ de la primera meitat del temps extra, Gorka Santamaría, que portava 36 partits sense marcar, es convertia en heroi grana marcant un remat de cap molt difícil dins l’àrea que posava el 2-0 al marcador. El davanter basc i tot l’equip celebraven com mai, posaven terra pel mig a l’eliminatòria i feien entrar les presses als andalusos.
Durant la resta de la primera meitat, el Màlaga va ser una tempesta ofensiva que no va parar de centrar pilotes. Dufur i Trigueros van fer un gran paper defensiu tot i el cansament, i van evitar la tragèdia per uns instants.
A l’inici de la segona meitat (105′), la gent confiava més que mai. 15 minuts per a la glòria i l’ascens. 900 segons per tocar el cel. Però l’àrbitre va (tornar) a decidir que no era el dia. El Nàstic va suportar els atacs de Roberto i companyia, però al minut 108 l’experimentat davanter Dioni, va fer el 2-1.
Al 114′, diversos aficionats van tirar pilotes des de la grada al Gol de Muntanya i l’àrbitre va interrompre el partit durant 10 minuts. Un cúmul d’accions que, posteriorment, li costarien l’ascens al Gimnàstic de Tarragona amb una prolongació del partit ridículament llarga que va costar el cansament als jugadors i el patiment a l’afició.
Gorka va sortir lesionat després de patir una dura entrada, però l’àrbitre, Eder Mallo Fernández, increïblement, no va mostrar cap targeta groga als jugadors del Màlaga.
Al minut 120, quan tot semblava acabat i el Nàstic es veia a Segona Divisió, amb el temps reglamentari superat excessivament (125′), Antoñito Cordero va rematar una pilota que es trobava dins l’àrea i donava l’ascens als andalusos (2-2).
En qüestió de minuts, i en l’últim segon de la pròrroga, quan tot l’esforç estava fet i la temporada estava completada al 99,9%, el Nàstic veia com es quedaria un any més a 1a RFEF amb un dels finals més cruels de la seva història futbolística.
Els aficionats ploraven amb ràbia per un arbitratge desfasat i un final de partit traumàtic, que deixava als jugadors enfonsats i sense paraules. Dani Vidal, desconsolat, decidia juntament amb comunicació no parlar després de l’encontre. “Els protagonistes no hem estat nosaltres”. I tot dit.
Sense més ni més, acabava una temporada d’ensomni que culminava amb una cirereta molt amarga, que costarà digerir i que serà un abans i un després pel club. El Màlaga CF pujava com equip de Segona, i queda veure qui l’acompanya en el duel entre el Córdoba i el Barça Atlètic.