Adrienne Rich es va interrogar sobre el significat de ser dona, blanca, lesbiana i ciutadana dels Estats Units. La seva poesia es nodria de la defensa dels drets humans i civils en el context dels anys 60 i 70, i va abordar amb vers lliure la llarga història de devaluació de les dones, a més del racisme i el militarisme. Aquesta poeta i assagista és la protagonista de l’últim programa de l’any.  
 
Textos: Antología poética 1951-1981 (Selecció i Trad. Myriam Díaz-Diocaretz, 1986); Sangre, pan y poesía. Prosa escogida 1979-1985 (2001)

 
Música: Abbey-Lincoln, Max Roach (“Triptych: Prayer/Protest/Peace”, “Afro Blue”); Didier Lockwood, Francis Lockwood (“I Don’t Think Anymore”); Vicent Segal (“under My Thumb”); Merry Clayton (“Southern Man”, “Gimme Shelter”); Duke Ellington, Luther Henderson (“That Doo-wah Thing (Excerpt, Fugue)”); Dizzy Gillespie (“Dizzy Atmosphere”); Agnès Vesterman [Kodály] (“Kodály Sonate Op. 4: Fantasia”); Nina Hagen (“Menschen sind kompatibel”); Tallinn Quartet (“In Memory of Urmas Kibuspuu”: I. Quartet note 80); Alexei Lubimov, Heinrich Schiff [Georgs Pelécis] (“Concertino básico for piano in C major: II. Con venerazione”).

Dijous 15 de Desembre