Dents i ungles. Ángela Figuera Aymerich

Per a Ángela Figuera Aymerich la lírica era quelcom lligat a l’actualitat política, una eina encesa per transformar el món. Com va dir en un dels seus poemes, la seva poesia tocava la terra. Avui ens acostem al poemari Belleza cruel, un llibre subversiu i estremidor escrit des de l’anomenat “exili interior” durant la dictadura franquista, que descrivia la situació social de misèria a Espanya i denunciava l’asfixiant ambient d’hipocresia i repressió.

Textos: Belleza cruel (1958)

Música: Ben Harper (“The three of us”), Maio (“Progresso adequadament”), Lucio Amanti (“Niccolo”, “Pulses from above”), Michel Camilo, Tomatito (“Fuga y misterio”), Maio i Las bajas pasiones (“Precarieté”), Josep Vicent (“Canto obstinato”), Sorrel Hays, Andrew Bolotowski (“On the Wind”), Lluís Vidal (“En Joan Petit”), Mary Jane Leach, Kiitos (“Night Blossoms”), Akelarre (“DeGeneraDx”).

Foto de Jacques Leideck en Unsplash.