Qui t’ha dit que la poesia no és agosarada i impertinent? Avui ens topem amb l’obra directa i sorprenent, tan excepcional com poc coneguda, de l’escriptora mallorquina Antonina Canyelles. Una poeta per assaborir, rellegir i reivindicar.
Textos: Putes i consentits. Antologia poètica (2011); Tasta’m (2011); La duna i la cascada (2013)
Música: John Cage, Zoltán Kocsis, Amadinda Percussion Group (“Fads and Fancies in the Academy: I.Axioms: a. The pupil is eager to learn”, “Fads and Fancies in the Academy: II. A Short Historical Sketch: b. Revolutionaries – Pitched Battle”, “Fads and Fancies in the Academy: I.Axioms: b. The pupil is constitutionally lazy”, “4 Dances (What so proudly we hail): Dance No.1”); El Páramo (“Turbina”); Kaki King (“Skimming the fractured surface to a place of endless light”, “Kelvinator, Kelvinator”, “King Pizel”, “Fences”, “Cargo Cult”, “Ritual Dance”); Yuja Wang (György Ligeti: “Etude No.10 “Der Zauberlehring”); Leonidas Kavakos, Yuja Wang (“Scherzo In C Minor For Violin & Piano (From The FAE-Sonata); CaboSanRoque (“Ya-Ya Trueno”, “Minimosca Loves Supergall”, “Cartes de Crochet Dinamita”, “Tres Tristos Trons”); Yo-Yo Ma (Bach: “Unaccompanied Cello Suite No.5 en C menor, BWV 1011: Preludi”); Eskarnia (“Condenada”, “Un descanso”, “No se puede evitar”); Zaz (“On ira”, “Je veux”).
Dents i ungles. Antonina Canyelles