Dolors Miquel és un torrent de ritme, rima i imaginació. Una expressió clara i un estil directe i desvergonyit, de vegades surrealista, la converteixen en una autora fresca i única que s’ha mostrat diversa i inconformista al llarg del temps. Amb ella i amb l’ambient musical de Quimi Portet, el poder de la poesia desborda avui d’experimentació, audàcia i acidesa.
Textos: Haikús del camioner (1999); Gitana roc (2000); Mos de gat (2002); Aioç (2004); Missa pagesa (2006)
Música: John Adams (“The Chairman Dances”); Pascal Comelade (“Mother of Earth”); Mariona Segarra (“La sospita”); Quimi Portet (“Tinc una bèstia dintre meu”, “Pamela”, “Putes paraules”, “Oh My Love”); Chick Corea & Hiromi (“Fool on the Hill”); Hiromi (“Flashback”); Gerard Gil (La propera pell BSO: “Boles de neu”); Kronos Quartet (“Sculthorpe”); Folkincats (“Katibim”); Txaç (“I després què?”).
Dents i ungles. Dolors Miquel