L’amor entre dones, i també el desamor, l’oblit i la ferida, són temes recurrents en la poesia d’Elvira Sastre, habitualment, per donar sortida a experiències viscudes que necessita alliberar mitjançant l’escriptura. Dents i ungles s’acosta avui a aquesta veu de l’última generació de poetes espanyols, una escriptora que ha estat capaç d’arribar a un ampli públic de lectors amb un estil proper, que transmet emoció i sinceritat.
Textos: La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida (2016), Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo (2013)
Música: Elvira Sastre, Manu Mínguez (Elvira en voz: “Ese puto milagro divino”, “Somos mujeres”, “País de poetas”, “Quiero hacer contigo”); Portico Quartet (“Knee-Deep in the North Sea”, “Ruins”, “Mirage”); Jóhann Jóhannsson, Echo Collective (“Stuk”); Ólafur Arnalds, Nils Frahm (“23:17”).