Dents i ungles. Emily Dickinson

La nau millor per a anar lluny sempre serà un bon llibre, escrivia Emily Dickinson. Ella no va viatjar pel món, i gairebé no va sortir del seu poble natal, però va tenir un meravellós univers interior que va plasmar en 1.775 poemes als quals podem tornar una i altra vegada a la cerca d’imatges sorprenents sobre els secrets de la bellesa i de la vida, la mort i l’eternitat.  

 

Textos: ‘Poemas’ (Trad. de Margarita Ardanaz, 2000); ‘Crónica de plata (poemas escogidos)’ (Trad. de Manuel Villar, 2001); ‘Antologia de la lírica nord-americana’ (Trad. Agustí Bartra, 1983)

 

Música: Bertrand GIraud, Agnès Vesterman (Kodály: “Épigrammes Printemps”, “Epigrammes Nuages”, “Epigrammes Le Rêve”); Tigran Hamasyan (“Shogher Jan (Dear Shogher)”); Adele (“Hometown Glory”, “Hello”, “Lovesong”); Jorge Grundman (“Surviving a Son’s Suicide I: Browsing His Childhood”, “Surviving a Son’s Suicide II: Remembering His Awkward Age”); Armand Amar, Sandrine Piau (“Le Premier Cri”, “Les enfants de l’eclipse”, “Cum Dederit”); Collapse Under The Empire (“Find A Place To Be Safe”); Trio Arbós (“Calliope Dreaming”); The Modern Jazz Quartet (“Summertime”).