En La casa de la compassió Eugénia de Vasconcellos ens convida a sortir de nosaltres mateixes i observar els fenòmens naturals per sorprendre’ns i ser-hi en confluència amb una totalitat que va més enllà de la nostra existència individual. Amb ella, fem de la poesia una casa on guarir-se i veure més enllà de la immediatesa.
Textos: La casa de la compassió (2012) (Trad. Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte)
 
Música: António Zambujo (“Zorro”, “Flagrante”, Fatalidade”, “Uma vez que seja”); Balanescu Quartet (“Empty Space Dance”, Turning Wheels”, Life and Death”, “Aria”, “Wine’s So Good”); John Adams, San Francisco Symphony, Edo de Waart (ShakerLoops: 1. ShakingandTrembling); Michael Nyman (“Fish Beach”). 

Dents i ungles. Eugénia de Vasconcellos